FemArt, la mirada crítica de l’art transfeminista

Al cor de la convulsa i inspiradora Barcelona, on les arts, l’activisme social i el pensament polític es troben, juguen i connecten, hi ha un projecte que ha aconseguit elevar un sòlid pont entre la creativitat i la lluita per la igualtat de gènere. El seu nom? FemArt, una de les iniciatives vertebrals de Ca la Dona, un espai històric de trobada i activisme feminista que, des de Barcelona, ha impulsat nombroses propostes en la confluència entre l’art i la perspectiva transfeminista i de gènere.

FemArt és molt més que un projecte que posa damunt la taula el fet artístic feminista. Suposa un espai de trobada viu i segur que convida les dones a expressar-se lliurement i a no ser jutjades, a compartir les seves històries i inquietuds i a reivindicar els seus drets de la mà de les darreres tendències artístiques.

Amb més de trenta anys de recorregut, FemArt continua picant pedra per oferir un marc inclusiu per a les artistes amb diversitat afectiva, sexual i de gènere de diferents disciplines. Es tracta d’una proposta que va sorgir l’any 1992 amb la voluntat de donar visibilitat a les veus feminitzades en un món cultural fortament dominat per l’estructura patriarcal, una realitat que en gran part encara arrossega aquesta llosa. Avui FemArt resisteix amb la mateixa força que la va veure néixer i reivindica amb tenacitat el feminisme com una constant en el procés, no com un punt d’arribada.

FemArt es un espai de trobada viu i segur que convida les dones a expressar-se lliurement i a no ser jutjades, a compartir les seves històries i inquietuds i a reivindicar els seus drets de la mà de les darreres tendències artístiques

Empoderament, visibilitat i resistència

FemArt és un col·lectiu d’artistes i activistes feministes que entén l’art com un espai polític i de col·lectivitat, i es dedica a desenvolupar exposicions, projectes de curadoria, programació teoricoartística i espais de formació alternatius. A diferència d’altres iniciatives que posen al centre el fet artístic, FemArt és un espai que s’alimenta de la participació activa de les dones en tota la seva pluralitat fomentant la col·laboració i el treball en xarxa, la qual cosa permet que artistes de diversos àmbits —des de la pintura fins a les arts escèniques, la fotografia, la música i la performance— puguin crear conjuntament i compartir espais de reflexió i creació absents encara avui en els circuits comercials i institucionals de l’art.

Actualment, el grup motor del col·lectiu està integrat per una segona generació —majoritàriament— molt més propera a la contracultura. S’hi troben l’artista i curadora Karol Bergeret; l’artista, DJ i comunicadora Cano Cuevas; l’artista muralista i gestora cultural Shetza Chicacausa; l’artista, investigadora i curadora Anna Fando Morell; la curadora, investigadora i historiadora de l’art Júlia Llull Sanz; l’arquitecta i artista Raquel Marcos; la historiadora de l’art i traductora Ana Martínez; l’activista feminista i curadora Teresa Sanz Coll i l’artista i educadora Maybuch Victorel.

També compta amb la col·laboració de la Xarxa d’Artistes FemArt, de la col·lectiva Las Migras de Abya Yala, l’equip de fotografia i activisme Ullal i la viodeoactivista Nani Miras.

«Per a nosaltres, FemArt és fer militància. És un projecte polític de transformació i revisió de com es creen els imaginaris, com es reprodueixen les imatges de referència, el paper que tenim en una societat hipervisual… Per tant, promovem els processos, les accions i els espais més enllà de les exposicions. Cal que el feminisme arribi més lluny de polítiques identitàries, cal que replantegem l’art i la vida des del transfeminisme, un feminisme que incorpora les lluites de les persones trans i no binàries, i qüestiona les estructures de gènere des d’una perspectiva interseccional», segons explica Llull.

FemArt és un projecte viu i en creixement que ha generat des de la Mostra FemArt un directori d’artistes i col·lectius, la residència i espai de formació Emergències, l’Arxiva, l’espai Muralistes i el cicle RAPàtrides

La Mostra d’Art, on allò individual transcendeix col·lectivament

Amb el pas del temps, FemArt s’ha consolidat i ha esdevingut un dels espais de trobada i diàleg dels feminismes contemporanis i dels moviments socials anticapitalistes i antipatriarcals, la qual cosa contribueix a l’enriquiment d’aquestes lluites des de la creació artística. Així, en la Mostra d’Art bianual FemArt, es dona visibilitat a tota mena d’expressions visuals i plàstiques allunyades conscientment dels codis institucionals més encarcarats. S’hi defensa la idea d’artista desconstruint la imatge del geni masculí tot diluint la individualitat a favor del grup. Així, a través dels moviments de base transfeministes, es colla el sistema perquè s’incomodi, s’erosioni i es transformi.

Les participants de la Mostra d’Art no només apropen als públics les seves obres, sinó també les experiències de vida i les reflexions sobre la societat, la política i la identitat. Davant d’una temàtica concreta diferent en cada mostra —des de la no limitació fins als cossos desobedients, la menopausa, el desig o la identitat—, FemArt demana a les creadores que expliquin què les mou i les inquieta i engega així novament la força del procés creatiu. 

Les participants de la Mostra d’Art no només apropen als públics les seves obres, sinó també les experiències de vida i les reflexions sobre la societat, la política i la identitat

A No em cuida la història, em cuiden les arxives, que es podrà visitar a l’espai expositiu de Ca la Dona des de mitjans de març i fins a finals de maig, es gira al voltant dels arxius com a espais aglutinadors d’identitats i magatzems de la memòria i la Història (en «H» majúscula), mecanismes que trenquen potencialment la dinàmica de la desmemòria, la poca profunditat i l’oblit als quals ens evoca el ritme frenètic capitalista. L’arxiva és inclusiva, generosa i sempre es mostra oberta a noves incorporacions i intercanvis resistint a la superfluïtat i a la mentida. L’arxiva també significa guardar les persones, la xarxa, els processos, i posar en alça les cures que tan vitals són en l’estructura social i que sovint resten menystingudes i silenciades. En definitiva, l’arxiva és qui custodia tot allò que normalment no està present als catàlegs ni als llocs visibles, però que és totalment vertebral.

En aquesta exposició, les peces i artistes jugaran amb el fet que un objecte artístic és, en realitat, un document de memòria, un element simbòlic que uneix el passat amb el futur per construir, novament, el fet particular amb el fet social i polític.

Emergències, molt més que una residència artística

Des del 2019, FemArt ha volgut fer un pas més enllà impulsant la residència col·lectiva i el programa de formació Emergències. Ho feia —i ho fa— insistint amb la fórmula de creació i formació compartida des d’una perspectiva feminista.

Les residències d’Emergències tenen una durada de tres mesos, tot i que la preparació per part de l’equip de FemArt és d’un any. Tot i això, a moltes de les companyes que han gaudit d’aquest recorregut també se’ls ofereix quedar-se en el projecte per continuar nodrint-lo i fer-lo encara més fort.

Tot el que no hi cap. Escoltar, suar, plorar, menjar, cridar…, inaugurada el passat 6 de febrer, és l’exposició resultant de la sisena Emergència artística. Arrenca de la convocatòria “Del museo también se sale” Desintoxicacions artístiques des del compromís, els afectes i les pràctiques col·lectives i tracta tot el que no té cabuda en el món de l’art entès com a peça indissoluble de la indústria cultural. És a dir, allò que no es pot etiquetar entre els discursos oficials i que aquí finalment pren molt sentit. 

La configuren peces de laMetro, TAULXS Eva+Berta+Pat+Krina, Gaia Z, Isabel Val Sánchez, medusaconfusa, Flora, Ioanna Gkotzampougiouki, Laura i Aimarito.

«Si ens roben la capacitat creativa, l’art es fa més elitista. I a través de les Emergències volem tallar amb aquesta dinàmica, apostant per la pràctica artística generalitzada. Cal que l’art arribi a més gent, i la manera és entendre l’art com un procés d’aprenentatge», apunta Llull.

FemArt: contraespai transformador

Al pur estil de les avantguardes històriques, que posaven per bandera la lluita artística i política, FemArt es referma com a contraespai transformador de base i autogestionat. Continua demostrant que l’art és una eina poderosa per crear vincles i redefinir la societat que volem i necessitem, més justa, més implicada i més igualitària. 

En un món on els estereotips de gènere i les dinàmiques de poder, classe i mercat encara són vigents en molts àmbits de la societat, el projecte és una falç que vol trencar aquests límits i identifica l’art com a l’eina clau de transformació social

FemArt és un espai de resistència cultural i lluita feminista on les dones, lesbianes, bisexuals trans i persones no binàries són subjectes creadors indubtables, i també agents actius de la història i de la revolució que ens incumbeix a tothom. Un hàbitat que no només promou la creativitat i la visibilitat de les dones artistes, sinó que també fomenta el debat social i polític i reforça la importància de la solidaritat i l’empoderament femení. 

En un món on els estereotips de gènere i les dinàmiques de poder, classe i mercat encara són vigents en molts àmbits de la societat, el projecte és una falç que vol trencar aquests límits i identifica l’art com a l’eina clau de transformació social.