Anna Sàez Mateu

Suzanne Valadon admirava com representava les dones. No se m’acut un elogi millor. Ella, l’artistassa que feia de model perquè no es concebia que les dones tinguéssim res a dir. Ens volien muses.

El millor regal que m’han fet mai va ser cosa de Richie Powell. I no anava embolicat. Si no heu escoltat el tema Gertrude’s Bounce, busqueu-lo. Invoqueu la bruixa que vaig ser.

No vaig tenir mai en compte a Vassili Kandinsky que s’autoproclamés inventor de l’abstracció. Ell no podia saber res de «la gran obra», com m’agradava anomenar els quadres que feia però no ensenyava. I els homes són vanitosos!

Animalista, em diuen. Animal i ànima comparteixen etimologia. Em reconec en les bèsties. Fins i tot les que estan tancades en un estable són lliures. Més lliures del que puc ser jo, almenys.

Bernardino Campi era un dels pintors destacats de la Llombardia. Ell va ser el meu mestre. Tenia catorze anys quan el meu pare em va portar al seu taller amb l’Elena, una de les meves sis germanes.

Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.