Etna Miró

Barcelona, 2001

El que roman és allò metafísic −l'art

Kandinski

Col·laboradora
Dedicada a pensar i escriure la literatura i l’art en aquell plec íntim i delicat on la proximitat amb la vida els fa constel·lats, infinits, il·luminadors.

Actualment, està cursant quart d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, on, pel seu treball de recerca, gaudeix d’una Beca de col·laboració.
Apassionada d’ençà la infantesa per la literatura, durant la seva adolescència fou guardonada amb un centenar de premis literaris, tant en català com en castellà, entre els quals destaquen el Premi Literari Juvenil 2016 de Valldoreix, el 24è Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda o el XIV Premi Joves.Lit de l’APELLC de Tarragona. A més, fou primera finalista del Premi Jordi Sierra i Fabra 2017.
Ha estat fundadora del grup Joves Lectors Catalans, és coordinadora del grup de lectura Terra de Ningú de la Biblioteca Pública de Lleida i és membre de l’equip motor de la tertúlia Cafè Continental de l’Ateneu Barcelonès.

Articles

Privat: ‘Moby Dick’ : l’humà d’avant del símbol

Apunts d’un jardiner sobre l’amor

Les coses que no puguem entendre les resoldrem vivint. Així ens esperona un dels molts versos que Goethe escrigué pensant en l’esvoranc que separa la teoria de la pràctica.

La sàvia ingènua: mite i veritat de Lou Andreas-Salomé

El mite que enronda la figura de Lou Andreas-Salomé és gairebé inevitable. Inevitable perquè és irresistible imaginar-se una dona capaç de ficar-se a la butxaca el més granat de la intel·lectualitat europea de la seva època.

Virginia Woolf no tem cap màquina

D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits… Enceto la conversa amb les recances evidents: “No parlaré mai de coses personals, íntimes, amb un aparell” –em prometo.

Terra cremada: el passat lúcid i l’escriptura del dol en Marcel Proust i Roland Barthes

Cent anys de la publicació de A la recerca del temps perdut. A mig camí entre Proust i nosaltres, Roland Barthes, crític de l’avantguarda francesa dels anys setanta, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia pèrdua, la seva pròpia recerca.

LLUM, GRÀCIA I GRAVETAT A SIMONE WEIL

La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX: una vocació espiritual i una intimitat adquirida a còpia d’experiències místiques amb una religió cristiana particular, la passió per la civilització grega i la urgència per a defensar tots els oprimits.

DE L’ANARQUIA CONSIDERADA COM UNA DE LES BELLES ARTS

La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou per a Antonin Artaud en els anys que precediren la Segona Guerra Mundial un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa. 1.800 enllà de la mort de l’emperador, cerquem els punts de llum que ens ofereix la reivindicativa i fascinant interpretació que Artaud feu d’Heliogàbal.

Por, dolor i llum a DOSTOIEVSKI.
Dos-cents anys del seu naixement

Celebrar el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski visitant l’exposició que protagonitza a la Casa Rússia de Barcelona (Dostoievski, profeta i contemporani) i una relectura de Crim i càstig és quelcom més que ratificar el Dostoievski ombrívol: és buscar —i encertar a trobar— un Dostoievski lluminós.

NOMÉS TU TORNES

Paula Modersohn-Becker i Rainer Maria Rilke coincidiren la tardor de 1900 a la colònia d’artistes de Worpswede i l’amistat els durà tota la vida. El Rèquiem que ell escrigué a la mort de Paula és l’empremta més famosa d’aquesta història helicoïdal de poesia, pintura i vida.