Jael Violant Romero González

Wajdi Mouawad és escriptor, actor i director de teatre. En els seus textos conviuen l’exili, el terror, el conflicte polític, la catarsi, la memòria… els grans eixos que confronten la humanitat.

És un actor i director teatral català que recentment ha estrenat ‘Tots ocells’, un nou text de Wajdi Mouawad que es podrà veure fins al 28 de juliol al Teatre La Biblioteca de Barcelona.

Suzanne Valadon proclama el manifest de la dona lliure, el 1923, a través del retrat d’una dona ajaguda, amb una cigarreta a la boca, una brusa de tirants i un pantaló de pijama ratllat. Del 19 d’abril a l’1 de setembre de 2024, aquesta i d’altres obres podran visitar-se al MNAC.

La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».

L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.

En un encreuament entre escultura i arquitectura, els artistes del land art utilitzen sovint la natura com a material per intervenir sobre ella mateixa alterant el paisatge, sense agredir-lo, per acostar-lo més a l’ésser humà.

Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.

Molt temps ignorada en vida, Alice Neel (1900-1984) s’imposa avui com una figura major de la pintura americana, coneguda i aplaudida per l’agudesa dels seus retrats de la societat novaiorquesa.

Hugo Caselles-Dupré, Pierre Fautrel i Gauthier Vernier (29 anys tots) van fundar Obvious amb l’objectiu de demostrar que la IA pot fer més que fer circular cotxes sense conductor o transformar la fabricació: també pot ser creativa.

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat.