Mireia González Antó

És un privilegi entrevistar-lo pocs dies abans de fer 100 anys. Josep Vallverdú i Aixalà és autor de més de tres-centes obres i escriptor de diversos gèneres literaris.

Existeix un concurs bianual adreçat a dissenyadors dels països àrabs anomenat Els 100 millors cartells àrabs amb l’objectiu d’enriquir aquest sector a la regió i que difon la tasca dels guanyadors mitjançant publicacions que es distribueixen internacionalment.

Amb l’objectiu de contribuir al coneixement sobre el planeta vermell, promoure l’exploració de l’espai i fomentar la divulgació científica, especialment entre noies joves, set dones s’establiran a l’estació de recerca de Mart al desert de Utah.

‘La Trena’ és una reeixida adaptació teatral del llibre del mateix nom de la francesa Laetitia Colombani (2017): la història de tres dones relacionades per un fet circumstancial.

A Bòsnia i Hercegovina –a diferència de l’Estat espanyol, on no hi ha un museu de referència sobre la Guerra Civil– els espais de memòria són molt nombrosos i ben presents.

El Carlos és un adolescent a través del qual se’ns desvela el truc de la màgia social. I es perd, la màgia, perquè el nostre entorn resulta fals, fictici. És un personatge que hem estat o som tots nosaltres. Tant li fa si el públic ja és adult, perquè s’hi identifica igualment.

DN, Dones Numerades. No sabem cada nom ni en tenim una xifra exacta però entre 25.000 i 50.000 dones de diferents bàndols, orígens i religions van ser violades per l’enemic durant el conflicte dels Balcans (1991- 2001). Aquesta dada tan inexacta oculta una guerra per individu.

Vam ser-hi. Vam presenciar la comunió entre la dansa clàssica i la contemporània en el marc de la gala Ibstage Stars al Gran Teatre del Liceu a principis del passat mes de setembre organitzat per la Fundació Ballet de Catalunya. L’essència és eterna, i per això el clàssic és actual, modern, present; contemporani.