La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites i experiències del passat, de la història que ens precedeix, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta.
La IA és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de múltiples pantalles. Però Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art?
Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?
El futur que ara es basteix es vaticina certament molt diferent al que podria haver-se dibuixat durant l’època modernista –quan l’art era aquella obra que la gent admirava en busca de significat i orientació.
Al primer número de la revista ens presentàvem, presentàvem Mangrana, el seu impuls i essència, així com el terme ‘contemporaneïtat’. En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global.
En un moment en què la majoria de grups de comunicació se centralitzen en una opinió generalitzada, desenvolupar una mirada personal no és una tasca fàcil, però tampoc no és impossible.
