Càntut. Allà on la música popular és protagonista

Antigament, cantar era una necessitat. Es cantava arreu i a tota hora. Es cantava al camp, a la vora del foc, a les cases… En l’actualitat, però, hem substituït les expressions orals autòctones per la música comercial. Les cançons d’èxit s’imposen i ens deslliguen del nostre territori sense adonar-nos-en. Davant d’aquesta realitat, el projecte cultural Càntut s’alça per recuperar el cant de les persones grans i difondre així un patrimoni ancestral que s’està perdent, un clam a la tradició que vibra i esbossa els camins del folk català contemporani.

Pel seu compromís amb la cultura i la societat catalanes, Càntut fou Premi Nacional de Cultura 2022

Amb la música tradicional com a protagonista, del 17 al 19 de novembre arriba la setena edició del Festival Càntut a Cassà de la Selva. Aquest esdeveniment ofereix una proposta musical i educativa per a totes les edats, amb concerts, sopars i àpats populars, exposicions itinerants, tallers i molt més. Al llarg de tres dies dedicats al cant col·lectiu, el Festival Càntut dona vida al repertori popular i a la tradició oral de la nostra terra any rere any.

Creat a foc lent, Càntut és un projecte que neix l’any 2012 i es basteix en forma de cooperativa. Amb la finalitat principal de recol·lectar i difondre el patrimoni musical de transmissió oral, el projecte es fonamenta en tres pilars bàsics: la creació d’un arxiu col·laboratiu, el suport a les produccions pròpies de cantautores i cantautors i l’organització del festival amb seu a Cassà de la Selva. Amb aquests tres eixos, busquen reforçar la integritat cultural i artística de la música tradicional, la qual es veu compromesa degut a l’exposició constant a les tendències musicals que caracteritzen un món globalitzat i divers culturalment.

Mitjançant el Càntut a taula, també s’anima el públic assistent a cantar en comunitat i a reviure l’antiga pràctica de fer-ho en comunió en hostals i tavernes, entre el soroll del porró i del ball. Aquest és un format participatiu i intergeneracional que trenca amb les normes de la cultura dominant. La jerarquia entre l’artista ídol i la massa s’esvaeix, els murs entre artistes i oients desapareixen, i es reivindica l’acció de cantar com una expressió pròpia. A més, les i els artistes convidats sorprenen el públic en rescatar tonades populars, a més d’interpretar el seu repertori habitual en format acústic. I és que al Càntut els agrada compartir i cantar amb l’esperit més que amb l’oïda.

El Cançoner, l’arxiu del Càntut

Amb la voluntat de conservar la memòria col·lectiva dels pobles gironins, s’ha creat un arxiu únic en l’àmbit etnomusicològic, que compta amb més de 1.700 cançons de diversos estils, incloent-hi temes amorosos, picarescos, infantils, religiosos o històrics. Cada cançó es troba disponible en línia i disposa de partitura, lletra, vídeo o àudio. Amb tot, sense el record de les persones més grans de les comarques gironines, aquesta és una música que estaria destinada a morir. Un dels poders d’aquest Cançoner és donar veu a gent anònima, la qual pugui transmetre la música a la comunitat. No com un fet acadèmic o intel·lectual, sinó com quelcom que els pertany i els mou l’ànima. Així doncs, mitjançant aquesta iniciativa, l’equip del Càntut manté viu el traspàs oral generacional per tal que nous artistes, i també el públic general, puguin gaudir d’un llegat patrimonial que els pertany, que els aglutina i els identifica com a societat.

El projecte cultural es fonamenta en tres pilars bàsics: la creació d’un arxiu col·laboratiu, l’organització d’un festival i el suport a cantautores i cantautors

Produccions pròpies, el suport a artistes emergents

Les plataformes de streaming i les xarxes socials són una oportunitat per a l’autogestió i promoció de creacions musicals. Tot i això, sovint generen uns ingressos limitats perquè les persones que es dediquen a la música puguin continuar fent el que estimen. Aquestes depenen dels concerts i les gires per obtenir ingressos significatius, una gestió extramusical que demana un esforç molt gran, especialment per a noms poc coneguts.

És per aquest motiu que Càntut ha creat un programa de Producció Pròpia que ofereix suport a cantants que recuperen la tradició i l’actualitzen fent un acte de reconeixement a la sobirania cultural i local. Amb aquest acompanyament es vol contribuir a la visibilització de projectes inèdits vinculats al Cançoner, ajudar en la gestió de projectes musicals de cantautores i cantautors emergents i crear nous referents de la música catalana contemporània.

Càntut manté viu el traspàs oral generacional perquè els nous artistes i el públic general puguin gaudir d’un llegat patrimonial

L’Udolç d’Alba Careta a la 7a edició del Festival Càntut

La cantant i trompetista del Bages Alba Careta (1995) és la protagonista de la nova producció pròpia que es presentarà enguany al Festival Càntut. Trompetista des dels vuit anys, reconeix que va escollir l’instrument per intuïció i que anys més tard va descobrir que el seu avi, al qual no va poder conèixer, tocava la corneta. El seu és un llegat històric que, amb formació i treball, ha fet de l’artista d’Avinyó una referent del jazz català actual. Líder del seu propi projecte musical −Alba Careta Group− ja ha
publicat tres discos que han tingut una gran rebuda dels oients i les institucions catalanes. Recentment, ha estat guardonada amb el Premi Jove Talent del Jazz per l’Associació de Jazz i Música Moderna (AMJM) i el Premi al Talent Emergent per l’Acadèmia Catalana de la Música.

Al Càntut, Alba Careta & Henrio presentaran Udolç, un projecte delicat que neix de la necessitat de recuperar les cançons utilitzades en els moments més tendres de la criança. La cantautora s’endinsa en el món del son per construir una proposta sonora dolça, propera i onírica en què la seducció de la trompeta es va alternant amb el cant. El concert comptarà amb algunes de les cançons de bressol més conegudes de Catalunya com El noi de la mare o Son soneta, però també es descobriran melodies i lletres úniques que, sense el treball per un bé comú del Càntut, haurien caigut en l’oblit.

En les darreres edicions hi han passat artistes com Alidé Sans, Anna Ferrer, Pep Gimeno Botifarra, Mayalde, Artur Blasco, Roger Mas, Paula Grande, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Kepa Junkera, Miquel Gil i Tarta Relena, entre d’altres.

En resum, la música folklòrica és una forma d’expressió genuïna i única, en la qual les i els cantaires ens connecten amb la nostra herència cultural en un context cada vegada més homogeni. Cantar música tradicional esdevé un acte postmodern en què el motor és la tradició i l’accent recau en les arrels i la connexió amb el territori.

La 7a edició el Festival Càntut està prevista del 17 al 19 de novembre a Cassà de la Selva