Continguts

La seva obra està clarament influenciada per l’entorn tropical on va néixer, el qual li aporta una tonalitat i sensibilitat úniques, així com una consciència ecològica que li permet ponderar la natura en el lloc que li pertoca.

La seva obra, que acostuma a ser seriada i versàtil, flueix de les planxes metàl·liques a la fusta i de l’aiguafort a la punta seca. També varia en dimensions, ja que, en paraules de Vidal, “cada estil requereix una tècnica i, cada tècnica, d’unes dimensions específiques”.

Durant una època molt dura de la seva vida, el gravat esdevé l’única vàlvula d’escapament. En l’actualitat, però, canalitza la seva obra a través de la pintura, el fotocollage, l’e-collage, el gravat, el collage, la fotografia i el dibuix.

En un encreuament entre escultura i arquitectura, els artistes del land art utilitzen sovint la natura com a material per intervenir sobre ella mateixa alterant el paisatge, sense agredir-lo, per acostar-lo més a l’ésser humà.

Les coses que no puguem entendre les resoldrem vivint. Així ens esperona un dels molts versos que Goethe escrigué pensant en l’esvoranc que separa la teoria de la pràctica.

Graduada en Belles Arts a la UB i Màster d’Arts Visuals per la Kask School of Arts de Bèlgica, l’artista Paula Puiggròs ha mostrat la seva obra en diferents festivals i exposicions de Catalunya, Bèlgica i Itàlia.

He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».

Amb la música tradicional com a protagonista, la setena edició del Festival Càntut ofereix una proposta musical i educativa per a totes les edats, amb concerts, sopars i àpats populars, exposicions itinerants, tallers i molt més.

L’art no es pot abstreure del món que l’ha engendrat. L’art no pot fer altra cosa que assumir corresponsabilitat com a canal d’interpretació de la vida davant d’una crisi de civilització derivada de dos segles d’una destructiva cosmovisió productivista.

En els últims deu anys, l’emergència climàtica ha esdevingut un tema central en la programació de museus, centres d’art i biennals arreu del món. No obstant, l’existència de certs condicionants conjunturals fan desaparèixer la possibilitat de dur a terme projectes sostenibles.

Fins al 17 de desembre, la Fundació Sorigué de Lleida acull la primera gran mostra individual de l’artista, ‘La vida en emergència’. Al llarg de l’exposició, Zamora fa una relectura dels seus darrers treballs, la majoria emmarcats en el corrent contemporani del bioart.

Enguany, FiraTàrrega ha agafat com a lema crucial d’aquest esdeveniment l’acció de passejar. Però, si ampliem la paraula, podrem veure-hi la universalitat que aquesta preserva.