Continguts

Compromesa a donar a conèixer les estructures de poder i de control de les societats de vigilància, l’artista contemporània Paula Artés utilitza la fotografia com a excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.

La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».

Si ens plantegem especialment els límits de l’art com a límits diferents a la mera expressió d’idees o a la mateixa llibertat de la informació és perquè l’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit per a la seva persona, una mena de «dret a la irreverència moral».

El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona d’enguany posa el focus en la recuperació de la imatge com a recurs per incidir en la memòria col·lectiva, la qual es difon a través del concepte Traces.

El Museu de l’Art Prohibit, a Barcelona, interpel·la la nostra capacitat de tolerància i consciència crítica amb obres d’artistes nacionals i internacionals que en algun moment han estat censurades, prohibides, denunciades o amenaçades per motius polítics, religiosos o socials.

L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.

Nascuda a Foios, un poblet de València, va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i Drama a l’Escalante Centre Teatral de la mateixa ciutat.

És membre actiu del col·lectiu Edinburgh Collage Collective, amb el qual estableix connexions i col·laboracions amb artistes d’arreu del món.

Procedent del món del rock, va exercir com a músic, bateria i lletrista en diversos grups de la moguda barcelonina des de mitjans dels anys 70 i fins a finals dels 80.

Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?

Marina Abramović, en el pròleg de Volver al padre, escriu que l’objectiu d’un artista de performance és «posar en escena la por primordial al dolor, a la mort i a tot el que compartim en les nostres vides, per posteriorment mostrar-lo i evidenciar-lo enfront d’una audiència».

La llibertat de l’artista està determinada per un pacte social que antecedeix la llibertat mateixa. Així, la llibertat d’expressió, conjuntament amb la necessitat creativa, estableixen un pols de tensió amb certs aspectes de la moral cívica.