Agostina Laurenzano relaciona la investigació artística amb la científica, amb les quals explora els camps de la química i de la síntesi de polímers per donar lloc a la creació de bioplàstics. Aquesta proposta sorgeix de l’anàlisi i la reflexió sobre la societat actual, que defineix com a absolutament consumista i basada en pràctiques de reposició permanent i de generació de residus incessant. Com a conseqüència, aquesta posa en perill la tradició dels objectes atresorats. Components com un so, una aroma o una textura acaben per determinar la unicitat de les seves peces artístiques.
