Amb relació a la investigació artística i la seva cruïlla amb la investigació científica, Agostina Laurenzano explora al camp de la química la síntesi de polímers per donar lloc a la creació de bioplàstics.
Aquesta proposta sorgeix de l’anàlisi i la reflexió sobre l’actual societat, completament consumista, basada en pràctiques de reposició permanent i generació de residus incessant. I com a conseqüència, de la intensió de posar en perill la tradició de l’atresorament dels objectes.
Així mateix, components com ara un so, una aroma i una textura determinen la unicitat de cada peça.
