Andres Veiel

Stuttgart, Alemanya (1959)

Andres Veiel és un reconegut director de cinema i teatre alemany, destacat per una obra compromesa que explora les tensions entre memòria, política i identitat a l’Alemanya contemporània. Amb una formació en psicologia a la Freie Universität Berlin i estudis de direcció teatral i cinematogràfica amb Krzysztof Kieślowski al Künstlerhaus Bethanien, Veiel ha desenvolupat una trajectòria artística que abasta més de tres dècades.

La seva obra es caracteritza per una profunda investigació i una mirada crítica sobre la societat alemanya. Entre els documentals més destacats es troben Balagan (1994), que retrata una companyia teatral judeopalestina; Die Überlebenden (1996), una exploració personal sobre el suïcidi de tres companys d’estudis, i Black Box BRD (2001), que contraposa les vides del banquer Alfred Herrhausen i el membre de la RAF Wolfgang Grams. Aquest darrer va ser guardonat amb el Premi del Cinema Europeu al millor documental.

El 2004, va estrenar Die Spielwütigen, un seguiment de set anys a quatre estudiants d’interpretació, que va obtenir el Premi del Públic a la Berlinale. El 2011, va debutar en la ficció amb Wer wenn nicht wir (Si no nosaltres, qui?), una mirada a l’origen de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF), que va rebre diversos premis internacionals.

El 2017, va presentar Beuys, un documental sobre l’artista Joseph Beuys, basat en més de 400 hores de material d’arxiu, que va guanyar el Premi del Cinema Alemany al millor documental. El 2020, va dirigir Ökozid, un drama judicial que imagina un judici internacional sobre la responsabilitat d’Alemanya en la crisi climàtica.

La seva darrera obra, Riefenstahl (2024), és un documental que examina el llegat de la cineasta Leni Riefenstahl a través de material inèdit del seu arxiu personal. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Venècia i ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals.

A més de la seva tasca cinematogràfica, Veiel ha escrit i dirigit diverses obres de teatre, com Der Kick (2005) i Das Himbeerreich (2013), que aborden temes com la violència juvenil i el sistema financer. També ha impartit classes en institucions com la Deutsche Film- und Fernsehakademie Berlin, la Universitat de Zúric i la Universitat de Michigan.