Liza Lou

Nova York, Estats Units (1969)

Liza Lou és una artista visual nord-americana que viu i treballa entre Los Angeles (Califòrnia) i KwaZulu-Natal (Sud-àfrica). És reconeguda per les seves escultures i instal·lacions a gran escala, elaborades amb granets de vidre, que combinen artesania, crítica social i una profunda reflexió sobre el treball col·lectiu i la feminitat. Va estudiar a l’Institut d’Art de San Francisco, però va abandonar els estudis el 1989 quan els seus professors no van valorar el seu treball amb grans de vidre.

La seva obra més emblemàtica, Kitchen (1991–1996), és una rèplica a escala real d’una cuina americana dels anys cinquanta, completament recoberta amb milions de comptes de vidre. Aquesta peça va requerir cinc anys de treball i va ser exposada per primera vegada al New Museum de Nova York el 1996. Altres obres destacades inclouen Back Yard (1996–1999), una instal·lació de 528 peus quadrats que recrea un jardí amb 250.000 brins d’herba fets amb filferro i grans de vidre, i Trailer (1998–2000), una caravana de 40 peus de llargada amb un interior enlluernador que amaga una escena de crim, actualment a la col·lecció del Brooklyn Museum.

Entre 2005 i 2020, Lou va establir un estudi a Durban, Sud-àfrica, on va col·laborar amb un col·lectiu de dones zulús en la creació d’obres com Continuous Mile (2006–2008), una escultura composta per més de 4,5 milions de grans negres cosits en cordes i enrotllats en una forma cilíndrica. Aquest període va marcar un gir en la seva pràctica, que es va enfocar en el procés col·lectiu i la valoració del treball manual.

Des de 2014, Lou ha desenvolupat una pràctica més introspectiva, en què treballat sovint a l’aire lliure al desert de Mojave, Califòrnia. Durant la pandèmia de 2020, va iniciar el projecte Apartogether, en què convidava el públic a participar en la creació col·lectiva de mantes de consol utilitzant materials reciclats, per fomentar la connexió i la creativitat en temps d’aïllament.

Lou ha exposat internacionalment en institucions com la Fundació Joan Miró (Barcelona), el Whitney Museum of American Art (Nova York), el Victoria and Albert Museum (Londres) i el Museum Kunstpalast (Düsseldorf). El 2002, va rebre la beca MacArthur Fellowship i, el 2013, el premi Anonymous Was a Woman.

Articles relacionats

Enmig de la incertesa i del batibull quotidià, la humanitat navega cap endavant amb un timó inert, desconnectat del rumb i de les forces naturals. Tanmateix, és el col·lapse la millor de les nostres cartes?