Lurdes R. Basolí

Lurdes R. Basolí és una fotògrafa que basa la seva obra en l’enfocament distintiu i el seu compromís amb la narrativa visual alternativa. Després del seu pas pel fotoperiodisme, va evolucionar cap a una pràctica artística fotogràfica autoreferencial, centrada a desafiar la mirada hegemònica i explorar noves narratives visuals. La seva obra actual es caracteritza per la creació d’imatges innovadores i la resignificació de l’arxiu, per tal de donar veu a les històries silenciades.

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull el 2004 i amb un Postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2005, Basolí ha col·laborat en diverses publicacions nacionals i internacionals com a fotògrafa documental. Tot i que resideix principalment entre Barcelona i Sant Sebastià, el seu treball l’ha dut a viatjar per diversos països a la recerca de capturar i compartir noves perspectives.

Des de les seves primeres passes en la fotografia documental, Basolí ha estat reconeguda amb nombroses beques i premis que han impulsat la seva carrera. El 2005, va rebre la beca de Fotoperiodisme de Gijón, seguida de la de les Trobades de Fotoperiodisme d’Albarrasí dos anys més tard. El 2008, va ser guardonada amb el premi Descobriments de PHotoEspaña, i l’any següent va obtenir la beca Fotopress de LaCaixa.

Tot i això, el punt culminant de la seva carrera va arribar l’any 2010, quan Basolí es va convertir en la primera espanyola a rebre el premi Inge Morath de l’Agència Magnum, dedicat a joves documentalistes menors de 30 anys. Aquest reconeixement es va atorgar en reconeixement del seu treball pioner a Caracas, la sucursal del cel, un projecte documental que va capturar la vida als suburbis de la capital veneçolana a través de 35 fotografies en blanc i negre i que va establir les bases per al seu treball futur, inclòs l’aclamat Danube Revisited.