Miquel Barceló

Felanitx, Mallorca (1957)

Miquel Barceló és un dels artistes contemporanis més destacats de l’escena internacional, conegut per la seva obra pictòrica, escultòrica i ceràmica, marcada per una constant experimentació i una profunda connexió amb la natura. La seva trajectòria artística ha estat influïda per l’art brut, l’expressionisme abstracte i els mestres del barroc, així com per estades a Mali, París i Mallorca.

La seva obra es caracteritza per l’ús de materials diversos i tècniques mixtes, amb què crea textures riques i formes orgàniques que evoquen el món natural i la condició humana. Entre les seves creacions més emblemàtiques destaca la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra, una instal·lació monumental que representa una metàfora del món com una cova acolorida i dinàmica.

Ha participat en nombroses exposicions internacionals, incloent-hi la Biennal de São Paulo (1981) i la Documenta 7 de Kassel (1982). El 2004, va ser el primer artista viu a exposar al Museu del Louvre, amb una sèrie d’aquarel·les inspirades en la Divina Comèdia de Dante.

Entre les exposicions recents, destaca Vida y Muerte al Museum Küppersmühle de Duisburg (2024-2025), que presenta una selecció d’obres que abasten tota la seva carrera. A més, el 2025 inaugurarà El present permanent al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, la seva tercera mostra en aquest espai.

Barceló ha estat reconegut amb diversos guardons, com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya (1986), el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (2003) i el Premi Nacional d’Art Gràfic (2014).

Actualment, viu i treballa entre Mallorca i París, mantenint una producció artística activa que inclou pintura, ceràmica, escultura i projectes editorials. El 2024 va publicar les seves memòries, De la vida mía, en què reflexiona sobre la seva trajectòria vital i artística.