Ramon Cornadó combina la fotografia de patrimoni amb la d’autor. Les seves sèries es mouen entre la intervenció humana en la natura, la poètica metafòrica d’elements trobats i el minimalisme visual derivat de la cerca de silenci. El seu projecte es fonamenta en el confinament i en l’obligació de repensar el temps dins d’un espai encapsulat. Observa els cicles dels diferents objectes, que apareixen en les imatges i van del tot al res i del res al tot a través de l’omplir-se i el buidar-se, com si una inhalació i exhalació vitals se succeïssin de forma ininterrompuda i gairebé imperceptible.