Art contemporani

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional al llibre Art & Agenda: Political Art and Activism, aquesta parella d’artistes ben avinguts segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues grans línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.

La sevillana Maria Cañas es determina agitadora cultural, iconoclasta audiovisual i piròmana de ments. Practica una videoguerrilla, que s’introdueix en els tòpics i els prejudicis per dinamitar-los i la rialla.

Agostina Laurenzo relaciona la investigació artística amb la científica, amb les quals explora els camp de la química i de la síntesi de polímers per donar lloc a la creació de bioplàstics.

Formada en belles arts a la Universitat de Barcelona, Julia Montilla es serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Mitjançant dispositius com el vídeo, la instal·lació, la fotografia, l’escultura o els diaporames

Fotògrafa i professora catalana del Pallars Sobirà. Llicenciada en belles arts, especialitat d’imatge, per la Universitat de Barcelona, combina la creació artística amb projectes docents.

Hac Vinent explora el desig, la identitat i el cos des d’una mirada sorda, neurodivergent i queer que qüestiona les representacions normatives dels cossos disques.

El treball de Marion Balac explora els impulsos i les interaccions entre els sentiments i la tecnologia, abordant-los a través de diversos mitjans per investigar les lluites i els vincles entre els comportaments individuals i de masses.

Formada en cinema, art digital i comunicació, Núria Nia treballa principalment des del mitjà audiovisual en combinació amb altres formes artístiques com els entorns transmèdia, la performance o la instal·lació.

Treballa a partir de l’anàlisi, la modificació i el registre dels espais que construeixen la nostra experiència quotidiana, intentant comprendre com aquesta es desenvolupa en un entorn híbrid, barreja d’allò real amb allò fictici, allò urbà amb allò natural i allò físic amb allò digital.

Són una parella d’artistes que treballen conjuntament des de 2015. Els seus projectes artístics es mouen entre la producció i la investigació artística i sorgeixen com a resposta a les condicions d’un context específic.

L’almacellenca Agnès Pe s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions. En aparença casuals, alguns dels fragments amb què elabora la seva obra són fruit d’experiències quotidianes que, en descontextualitzar-les, es tornen peces sonores i/o audiovisuals.

Es dedica a la docència i és mestra d’escola i fotògrafa formada a l’escola d’art de Sevilla. Es considera una viatgera empedreïda que sempre va acompanyada de la seva càmera per captura instants del trajecte.