Art contemporani

El certamen va ser fruit d’un projecte de PreMaster l’any 2015, impulsat per un grup d’acadèmics amb la intenció de documentar a través de la visió de 100/100, la cultura visual contemporània del món àrab.

Utilitza la tecnologia com a lent per explorar les tensions i els equilibris entre les forces aparentment oposades: el real i l’artificial, el figuratiu i l’abstracte, el vell i el nou. Construint instal·lacions immersives, sovint en llocs històricament significatius, participa i reimagina la imatge canònica mitjaçant la tecnologia contemporània.

Els seus projectes i investigacions recents aborden el sistema de control migratori Europeu, el vincle amb el colonialisme i els mecanismes legals creats per les institucions europees per poder exercir violència contra les poblacions migrants i racialitzades.

Escultora, apassionada del potencial que tenen les artesanies i la cultura, treballa amb projectes i iniciatives que potencien la creació artística i la seva vinculació amb el teixit, la cistelleria i el fer artesanal.

L’any 2011 va entrar a estudiar un Grau Superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art del Treball on va adonar-se que la seva vida hauria de dedicar-la a l’art.

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional al llibre Art & Agenda: Political Art and Activism, aquesta parella d’artistes ben avinguts segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues grans línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.

La sevillana Maria Cañas es determina agitadora cultural, iconoclasta audiovisual i piròmana de ments. Practica una videoguerrilla, que s’introdueix en els tòpics i els prejudicis per dinamitar-los i la rialla.

Agostina Laurenzo relaciona la investigació artística amb la científica, amb les quals explora els camp de la química i de la síntesi de polímers per donar lloc a la creació de bioplàstics.

Formada en belles arts a la Universitat de Barcelona, Julia Montilla es serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Mitjançant dispositius com el vídeo, la instal·lació, la fotografia, l’escultura o els diaporames

Fotògrafa i professora catalana del Pallars Sobirà. Llicenciada en belles arts, especialitat d’imatge, per la Universitat de Barcelona, combina la creació artística amb projectes docents.

Treballa amb diferents formats que abasten el vídeo, la fotografia, el text, l’escultura, la performance o la instal·lació. La seva obra, travessada pel discurs crip-queer, aborda la idea de la construcció humana, posthumana i infrahumana.

El treball de Marion Balac explora els impulsos i les interaccions entre els sentiments i la tecnologia, abordant-los a través de diversos mitjans per investigar les lluites i els vincles entre els comportaments individuals i de masses.