Art contemporani

Galindo utilitza la performance, el vídeo i la instal·lació per articular els projectes artístics. El seu enfocament se centra a explorar la manera en què es manifesten les dinàmiques socials i globals.

Mateo Maté és un artista interdisciplinari espanyol que centra la seva obra en l’art conceptual. Nascut a Madrid l’any 1964, Maté ha exhibit en una àmplia varietat de museus i centres d’art de caràcter internacional.

Pere Noguera és un destacat artista contemporani. Va iniciar la seva trajectòria en el context de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals en la dècada dels 70.

Martínez Bellido és un artista multidisciplinari que durant els darrers anys ha dut a terme projectes centrats en la naturalesa de la imatge fotogràfica i s’ha enfocat en descobrir significats ocults a primera vista.

Artista de la performance, doctora al departament d’Història de l’Art de la UdG i culturista. L’obra d’Isa Fontbona explora la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.

Rada Akbar és una artista conceptual i fotògrafa, va néixer a l’Afganistan i ha dedicat la seva carrera artística a donar veu a les dones del seu país.

Joanpere Massana és un destacat artista català amb una sòlida formació acadèmica. La seva obra, tot i que multidisciplinària en forma, beu d’una sensibilitat poètica i mística que s’interrelaciona i el distingeix.

La pràctica artística d’Erik Schmitz i la seva participació en esdeveniments internacionals subratllen el compromís amb l’art com un mitjà per connectar amb diverses audiències i cultures a tot el món.

Jordi Baron Rubí és un fotògraf nascut l’any 1973 a Barcelona. La seva obra ha estat en constant evolució des de finals dels anys 90.

Ortésia Cabrera és escriptora, artista, comissària i militant. Originària d’Amposta, la seva obra tracta les desigualtats amb la voluntat de sublimar-ne la bellesa.

És una artista marroquina educada a Montreal i París i reconeguda internacionalment per les seves obres d’art contemporani, que posen el focus en qüestions socials relacionades amb les polítiques de gènere.

Va estudiar arquitectura, però després d’uns anys de professió s’adonà que el seu sentit estètic estava en guerra amb el que comportava la feina d’arquitecta. La seva voluntat era la de ser autònoma i dedicar-se a l’art.