L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.
Al bell mig del barri antic de Lleida, a la plaça dels Gramàtics número 10, concretament al subsol del Mercat del Pla, s’obre a la ciutat una associació cultural d’artistes anomenada Promethea. Però, d’on ve aquest nom i què s’hi projecta?
Durant una època molt dura de la seva vida, el gravat esdevé l’única vàlvula d’escapament. En l’actualitat, però, canalitza la seva obra a través de la pintura, el fotocollage, l’e-collage, el gravat, el collage, la fotografia i el dibuix.
He llegit que Otobong Nkanga (Kano, 1974), l’artista nigeriana que exposa aquests mesos a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), explora «la relació dels éssers humans amb els paisatges».
Dedicat a l’art i la sostenibilitat, el vuitè número de la revista Mangrana arriba a les llibreries i quioscos a partir del 21 de setembre, així com a les plataformes digitals de lectura en català eBiblio i iQuiosc.
Del 23 al 30 de setembre, el Centre d’Art La Panera celebra vint anys de presència artística amb una programació que disposa l’activitat cultural al centre i crida a la participació activa dels amants de l’art i de qualsevol persona que vulgui celebrar aquest vintenni.
L’escalfament global, la pèrdua de la biodiversitat o l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres, són alguns dels símptomes greus que avui criden a una acció immediata per salvar el planeta Terra.
La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?”
