Continguts

Secció
CB Secció
Categoria
CB Categoria
Revista
CB Número de revista
La convocatòria estarà oberta fins al 15 de setembre de 2023 i pretén potenciar la creació artística contemporània i difondre el patrimoni de la Fundació Guillem Viladot.
Bruna Ruiz Planella és llicenciada en Cinematografia per l’ESCAC, on s’especialitza en direcció artística. L’últim any de la universitat, com a resultat d’haver patit violència de gènere, descobreix la pintura.
Rosa de Gabriel és artista plàstica, dibuixant i cordovesa. Mitjançant sobretot el llapis dona forma a les seves emocions, però també dibuixa a partir de retalls fotogràfics amb la tècnica del collage.
Aura Roig és pintora, feminista i tortosina. Les seves il·lustracions, sense pretextos ni embuts, il·lustren cossos de persones no binàries, la majoria amb una actitud desimbolta i un clítoris ben definit.
Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.
Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 
Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.
Hom imagina l’Orient, des de la perspectiva purament europea, amb un creixent luxe de detalls, més proper al somni idealitzat que a la realitat quotidiana.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de múltiples pantalles. Però Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art?
Versada diàriament al treball d’ordinador, el joc i l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària.
A Bòsnia i Hercegovina –a diferència de l’Estat espanyol, on no hi ha un museu de referència sobre la Guerra Civil– els espais de memòria són molt nombrosos i ben presents.
N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.