Continguts

Secció
CB Secció
Categoria
CB Categoria
Revista
CB Número de revista
Al segle XIX, Europa va patir una epidèmia de sífilis. Aleshores encara es creia i es deia que les dones n’eren la causa principal i les verges la sanaven.
Les Sinsombrero agrupen les dones de la Generació del 27 que van ser invisibilitzades, tot i la seva contribució decisiva a la cultura, el pensament i el feminisme.
Alice Neel (1900-1984) reivindica, a través dels seus retrats i nus, una mirada honesta i radical sobre el cos, la vellesa i les desigualtats socials.
La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites i experiències del passat, de la història que ens precedeix, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta.
La convocatòria estarà oberta fins al 15 de setembre de 2023 i pretén potenciar la creació artística contemporània i difondre el patrimoni de la Fundació Guillem Viladot.
Bruna Ruiz Planella és llicenciada en Cinematografia per l’ESCAC, on s’especialitza en direcció artística. L’últim any de la universitat, com a resultat d’haver patit violència de gènere, descobreix la pintura.
Rosa de Gabriel és artista plàstica, dibuixant i cordovesa. Mitjançant sobretot el llapis dona forma a les seves emocions, però també dibuixa a partir de retalls fotogràfics amb la tècnica del collage.
Aura Roig és pintora, feminista i tortosina. Les seves il·lustracions, sense pretextos ni embuts, il·lustren cossos de persones no binàries, la majoria amb una actitud desimbolta i un clítoris ben definit.
Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.
Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 
Soc Artemisia Gentileschi, pintora del segle XVII, i des de la meua obra us miro i us desafio, reclamant el lloc que la història de l’art va negar a les dones.
‘La Grande odalisque’ (1814) d’Ingres construeix una imatge idealitzada de l’Orient i del cos femení, revelant la mirada masculina que ha convertit les dones en objectes de contemplació.