Continguts

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 

Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.

Hom imagina l’Orient, des de la perspectiva purament europea, amb un creixent luxe de detalls, més proper al somni idealitzat que a la realitat quotidiana.

Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de múltiples pantalles. Però Però què passa amb les imatges que ens arriben a través de l’art?

Versada diàriament al treball d’ordinador, el joc i l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària.

A Bòsnia i Hercegovina –a diferència de l’Estat espanyol, on no hi ha un museu de referència sobre la Guerra Civil– els espais de memòria són molt nombrosos i ben presents.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.

Rithika Merchant explora mites èpics més enllà de les geografies, alhora que desenvolupa el seu propi vocabulari visual: criatures i símbols.

El Festival de Cultures del Pirineu torna a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, amb una 31a edició a vessar d’espectacles.

Les mares són arrel, refugi, cures… i des de fa dos anys, a Solsona, n’hi ha una que també gesta, cria, conhorta i fa créixer l’oferta cultural incardinada en el territori. Perquè si a tota mare li dol veure els fills marxar de casa, aquesta malda per retenir-los sense eixalar-los, sinó promocionant-los.

L’obra mural d’aquesta artista de l’esprai ens interpel·la sobre algunes qüestions socials i de gènere indispensables en el debat contemporani.

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional , aquesta parella d’artistes segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.