Continguts

L’artista qüestiona l’imaginari visual clàssic i explora la intersecció entre la fotografia, la postproducció i la intel·ligència artificial generativa.

És originari de l’Empordà, on el fang de la Bisbal inicià el seu amor per l’escultura. L’obra de Mas es caracteritza per la ironia, on sovint s’aprecia l’empremta de l’art de l’antic Egipte.

Suzanne Valadon proclama el manifest de la dona lliure, el 1923, a través del retrat d’una dona ajaguda, amb una cigarreta a la boca, una brusa de tirants i un pantaló de pijama ratllat. Del 19 d’abril a l’1 de setembre de 2024, aquesta i d’altres obres podran visitar-se al MNAC.

La historiadora de l’art Katy Hessel, a la introducció del seu manual ‘Historia del arte sin hombres’, es pregunta: “Soc capaç d’anomenar vint dones artistes de memòria? Deu d’abans del 1950? Alguna d’anterior a 1850?”

La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites i experiències del passat, de la història que ens precedeix, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta.

Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 

Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.

Hom imagina l’Orient, des de la perspectiva purament europea, amb un creixent luxe de detalls, més proper al somni idealitzat que a la realitat quotidiana.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.

Rithika Merchant explora mites èpics més enllà de les geografies, alhora que desenvolupa el seu propi vocabulari visual: criatures i símbols.