‘Festival of the Phoenix Sun’

Festival of the Phoenix Sun és l’obra que dona títol a la segona exposició que l’artista Rithika Merchant presenta a la Galerie LJ, a París. Rithika Merchant és una artista índia (Bombai, 1986) que viu i treballa entre Bombai i Barcelona. L’exposició presenta quinze obres creades entre el 2021 i el 2022, inèdites fins ara, realitzades, segons cada cas i sovint combinant tècniques, en gouache, aquarel·la, llapis de colors, grafit, retalls de revistes i tinta sobre paper. L’artista s’inspira en l’ancestral necessitat humana del culte al Sol a través d’un mosaic de mites sorgits d’històries tradicionals de vàries cultures. En aquest treball, Merchant ofereix una visió holística de l’univers que se situa entre l’Holocè i l’Antropocè, moment en què l’activitat humana comença a impactar sobre la Terra, mostrant l’Astre, vinculat de forma inherent a la vida, al centre de l’existència de la humanitat.

La invenció dels cultes neix del desig humà de trobar sentit a la vida, mirant de cercar respostes que expliquin allò que no s’entén. Aquests intents d’explicació neixen del desconeixement i, d’una manera primitiva, sorgeixen de forma orgànica en totes les societats. Mentre la natura i la ciència responen al com, els cultes i les religions responen al per què. Així, els cultes es plantegen preguntes i creen respostes. Entre els rituals, els destinats a prendre consciència i mesurar la importància dels canvis estacionals en la natura són els primers a ésser desenvolupats en les primeres civilitzacions.

Com l’au fènix, símbol de foc i de deïtat, el Sol, sovint vist com un déu, reneix cada dia, seguint el curs de les estacions de l’any. Així, les Saturnals representades a Festival of the Phoenix Sun celebren el retorn de la llum solar després dels dies més curts de l’any, que conclouen amb el solstici d’hivern. La renovació de la llum i l’arribada de l’any nou se celebren, des del final de l’Imperi Romà, en el dies natalis solis invicti (dia del naixement del sol invicte) el 25 de desembre.

El Sol Níger, evocat a la part inferior de l’obra, és un símbol de Saturn que representa el Sol fosc i destructiu del qual els morts poden ressuscitar fent sorgir noves vides, com després de la nit sorgeix un nou dia. Un nou món es manifesta a partir de les cendres i les ombres del Sol de mitjanit. Al voltant d’aquest Sol fosc, podem veure la serp, que simbolitza la destrucció humana i el costat dolent de la humanitat en moltes cultures.

Sis personatges onírics i simbòlics, amb presència d’ulls que representen, des de l’observació, la capacitat de raonament i la intel·ligència humanes, celebren dansant en una rotllana oberta que convida a participar, potser a la pròpia persona observadora, el moment vital. De la conjunció de la terra i l’aigua sorgeix el fruit i, al fons, petites constel·lacions, que ens remeten al més enllà i decoren el firmament.

Les pintures d’aquesta col·lecció es presenten, majoritàriament, emmarcades per sanefes de dissenys geomètrics i, en tots els casos, observem que el paper que les suporta ha estat sotmès a diversos plecs, que segueixen també pautes geomètriques cercant la simetria, amb la voluntat afegida de confegir relleu a la imatge. La paleta de colors evoca en tot moment natura i calidesa, i el traç és delicat i detallista.

El treball de Rithika Merchant explora mites èpics més enllà de les geografies, alhora que desenvolupa el seu propi vocabulari visual, el seu imaginari de criatures i símbols recurrents, que ofereix un sincretisme amb les històries tradicionals egípcies, romanes, asteques, xamàniques, animistes, budistes i, també, europees.

Partint de l’observació que el Sol és considerat una deïtat en la majoria de les cultures antigues, Rithika Merc- hant transposa en la creativitat el culte monoteista del déu del Sol Aton proclamat per Akhenaton (Unconquered Sun), així com s’apropia d’una deïtat egípcia de creació i renovació (Bennu and Futuraheliopolis), o de la llegenda asteca del cinquè Sol com a nova energia i font d’oportunitats (The Sixth Sunrise). També fusiona enfocaments teòrics i esotèrics sobre l’impacte del Sol a la Terra i evoca la rotació sinòdica de la Terra al voltant del Sol, base dels calendaris solars, inclòs el gregorià, en delicats collages geomètrics (Aphelion, Perihelion). I pren, manllevat de les tradicions alquímiques i de les filosofies hermètiques, el Sol negre (Midnight Sun) o fins i tot les etapes del Magnus Opus que condueixen a la transmutació dels metalls en or (Citrinitas).

Festival of the Phoenix Sun celebra el perpetu retorn del Sol, amb arrels en pràctiques antigues. La barreja de conceptes alquímics o científics amb la filosofia o la mitologia és la base de la imaginació desenvolupada en aquesta obra. Gràcies a un coneixement previ dels principis i funcions d’aquest Astre, des dels conceptes alquímics fins a les teories científiques actuals, Rithika Merchant ha recreat un Helio, en un culte animista futurista, que es basa en el nostre profund coneixement del Sol, sovint considerat diví, pel seu poder, els seus principis i les seves funcions, que ajuda a sobreviure la humanitat, malgrat la destrucció que aquesta infligeix al planeta.