LLUM, GRÀCIA I GRAVETAT A SIMONE WEIL

Les paraules de Simone Weil (1909-1943) tenen una simplicitat lleugera, un heroisme lliure, que fan que, més que no pas llegir-les, les escoltem xiuxiuejades, com si el seu pensament fos l’aigua que raja d’una font en un claustre desert un capvespre encalmat. Ens amara aquesta sensació en obrir La gravetat i la gràcia, la seva obra més coneguda. Endinsats en les seves pàgines, ens sembla navegar per un d’aquells manuscrits il·luminats que a l’Edat Mitjana els monjos recobrien de làmines d’or.
Barcelona, 2001
La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX.

Subscriu-te per seguir llegint!

Aquest contingut només està disponible per als nostres subscriptors digitals.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:

Artistes relacionats

Articles relacionats

Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?
M'interessa patrocinar aquesta secció