Josep Pulido / AmpastreCollage

De formació multidisciplinària i autodidacta, artista visual que ha dedicat la major part de la seva carrera artística i professional al disseny gràfic, la infografia per a premsa escrita (guardonat amb diferents premis com el Malofiej internacional, entre altres) i la il·lustració. Actualment es mou en el món del collage… En ple segle XXI, Josep Pulido és un home del Renaixement capaç de crear tot un seguit d’imatges evocadores, plàsticament harmòniques a partir del no-res, amb una marcada personalitat d’autor.

Categoria
Arts visuals

Articles relacionats

La IA és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció. Actualment, està permetent als creadors explorar noves formes i als usuaris experimentar amb nous mitjans de participació. Tanmateix, arribarà la IA a ser un element disruptiu en la nostra manera de fer i crear les coses?
Cent anys de la publicació de A la recerca del temps perdut. A mig camí entre Proust i nosaltres, Roland Barthes, crític de l’avantguarda francesa dels anys setanta, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia pèrdua, la seva pròpia recerca.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de la televisió i/o altres pantalles. Tanmateix, el consum diari d’imatges no és només digital, atès que en desplaçar-nos de casa a la feina −i viceversa− se’ns imposen centenars de missatges amb la intenció original de persuadir-nos.
La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX: una vocació espiritual i una intimitat adquirida a còpia d’experiències místiques amb una religió cristiana particular, la passió per la civilització grega i la urgència per a defensar tots els oprimits.
Ja el filòsof Immanuel Kant utilitzava el concepte introduït anteriorment per Plató noümen (del grec νοούμενoν ‘noúmenon’) per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció material, sinó a una intuïció sensible i intangible. Aleshores, Kant separava la idea de la forma en el seu “idealisme transcendental”.
La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou per a Antonin Artaud en els anys que precediren la Segona Guerra Mundial un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa. 1.800 enllà de la mort de l’emperador, cerquem els punts de llum que ens ofereix la reivindicativa i fascinant interpretació que Artaud feu d’Heliogàbal.
La tecnologia i l’art sempre han estat íntimament relacionades. No obstant això, no és el mateix tallar i modelar la pedra, que crear una obra d’art digital aplicant un algoritme en una cadena de dades o blockchain. Segons nonfungible.com, aquesta part del mercat de l’art tancava l’any 2021 amb unes vendes de 17.000 milions de dòlars.
(In)visibles és una secció que explora els límits, traspassant els marges històrics imposats fins ara: la dona coma figura objecte. Què succeeix quan la figura esdevé subjecte? De mirada contemporània, aquesta secció pretén endinsar-se en les grans obres de la història de l’art per (re)significar-les, subjectivitzar-les; així mateix trencar amb les marques, estigmes d’ahir.
En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global, en la interrelació col·laborativa que ens permet fer un pas més enllà de l’individual. Volem fer-vos partícips d’allò que per a nosaltres també resulta bàsic i fonamental: crear cooperant.
Impulsats per la necessitat de crear des de l’art i per a l’art i fent ús d’aquesta consciència, ens hem unit escriptors, artistes visuals i periodistes amb l’únic objectiu de crear una revista especialitzada en cultura contemporània que reflecteixi les diferents maneres de fer i que coexisteixen.
Contacta directament amb l'artista