Josep Pulido / AmpastreCollage

L’albesà Josep Pulido és un home del Renaixement nascut als anys seixanta disposat a donar forma i estètica a tot allò que en pot prendre. De formació multidisciplinària i autodidacte, ha dedicat la major part de la seva vida artística i professional al disseny gràfic, la il·lustració i la infografia per a la premsa escrita i ha estat guardonat amb diferents premis internacionals, com els premis Malofiej Internacional, entre altres.

L’artista s’aventura creant imatges evocadores, plàsticament harmòniques a partir del no-res i acompanyades de la seva marca personal coneguda sota el nom artístic d’AmpastreCollage, amb la qual s’ha donat a conèixer en diverses exposicions com en la col·lectiva Edimburg Play and Record (Open Call 2021), Solo Collage: Somorrostro-Flamenc i a l’Environmental Alterations a la galeria Loonsenart de Roma. A més d’exposar en mostres individuals com la Confinament production el juny del 2020.

Actualment, és soci fundador, director artístic i maquetador de la revista Mangrana, però l’acompanya una extensa trajectòria professional que passa pel diari Segre, a la dècada dels noranta, per La Vanguardia, en ple segle XXI, amb col·laboracions al Periódico de Catalunya. A més d’estar en editorials com Milenio, la lleidatana Pagès Editors i les barcelonines Grupo Z i RBA, on va alternar les arts de la infografia i a la il·lustració.

Una mostra de la seva obra més recent es pot veure al Boek Visual, espai digital que reuneix els moviments artístics avantguardistes del moment referits al grafisme, la fotografia, les arts experimentals i la poesia visual.

Categoria
Arts visuals
Contacta amb l'artista:

Articles relacionats

La llibertat de l’artista està determinada per un pacte social que antecedeix la llibertat mateixa. Així, la llibertat d’expressió, conjuntament amb la necessitat creativa, estableixen un pols de tensió amb certs aspectes de la moral cívica.
Les coses que no puguem entendre les resoldrem vivint. Així ens esperona un dels molts versos que Goethe escrigué pensant en l’esvoranc que separa la teoria de la pràctica.
La revista Mangrana, encapçalada per la directora de continguts, Laia Pulido, i el director d’art, Josep Pulido, va presentar el vuitè número sobre ‘Art i sostenibilitat’ el dimarts 17 a la llibreria lleidatana la irreductible.
La nostra memòria col·lectiva és subterfugi de les lluites del passat, però també és precursora d’un modus operandi que avui ens confronta. Mai ningú no hauria d’haver dictat sentència, mai ningú no s’hauria d’haver sotmès: “els homes són forts”, “les dones són dèbils”…
D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits… Enceto la conversa amb les recances evidents: “No parlaré mai de coses personals, íntimes, amb un aparell” –em prometo.
La IA és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció. Tanmateix, arribarà la IA a ser un element disruptiu en la nostra manera de fer i crear les coses?
Cent anys de la publicació de A la recerca del temps perdut. A mig camí entre Proust i nosaltres, Roland Barthes, crític de l’avantguarda francesa dels anys setanta, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia pèrdua, la seva pròpia recerca.
Es calcula que les persones dediquen una mitjana de gairebé quatre hores al dia a mirar continguts a través de la televisió i/o altres pantalles. Tanmateix, el consum diari d’imatges no és només digital, atès que en desplaçar-nos de casa a la feina −i viceversa− se’ns imposen centenars de missatges amb la intenció original de persuadir-nos.
La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX: una vocació espiritual i una intimitat adquirida a còpia d’experiències místiques amb una religió cristiana particular, la passió per la civilització grega i la urgència per a defensar tots els oprimits.
Ja el filòsof Immanuel Kant utilitzava el concepte introduït anteriorment per Plató noümen (del grec νοούμενoν ‘noúmenon’) per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció material, sinó a una intuïció sensible i intangible. Aleshores, Kant separava la idea de la forma en el seu “idealisme transcendental”.
La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou per a Antonin Artaud en els anys que precediren la Segona Guerra Mundial un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa. 1.800 enllà de la mort de l’emperador, cerquem els punts de llum que ens ofereix la reivindicativa i fascinant interpretació que Artaud feu d’Heliogàbal.
La tecnologia i l’art sempre han estat íntimament relacionades. No obstant això, no és el mateix tallar i modelar la pedra, que crear una obra d’art digital aplicant un algoritme en una cadena de dades o blockchain. Segons nonfungible.com, aquesta part del mercat de l’art tancava l’any 2021 amb unes vendes de 17.000 milions de dòlars.