ART A LA TERRA ULTRA INCOGNITA

És evident que l’art sempre ha servit per embarcar-se cap a terrenys desconeguts. És el vehicle que ens porta a la recerca de territoris inexplorats. Nous mons que no estan delimitats per la raó, en els quals se’ns convida a trencar amb demostracions pragmàtiques i aventurar-nos per anar més enllà dels càlculs empírics. Pintures que esbossen continents per descobrir escultures que generen hemisferis incerts, peces audiovisuals que documenten troballes d’aparença llunyana i música que recrea el so de llocs inaudits són sols un exemple.

Un viatge fins a L’art

La comoditat amb la qual es pot visitar l’Illa del Rei, avui, i viatjar a través de l’art, que és presència, està als antípodes de les trifulgues i entrebancs que havien viscut els mariners de les tropes d’Alfons III abans de poder-hi desembarcar al segle XIII. Però, precisament, va ser aquesta arribada la que batejà l’illot amb el nom que porta.

Eren vides marineres, exposades contínuament a grans riscos a alta mar. Com les que temps després, al segle XVIII, omplien l’hospital militar construït en aquesta mateixa illa, durant la colonització anglesa. Un centre sanitari que s’aprofitava de la bona situació geogràfica de l’indret, just a l’entrada de la badia de Maó.

Un valor estratègic i geogràfic que amb el temps sembla que es deixà perdre. Permetent que l’illot es deteriorés i s’arribés a convertir en un espai en runes. Desdibuixant-lo així, dels mapes de llocs amb interès. Però un crit provinent de l’altre costat del mar, pronunciat per un grup de voluntaris menorquins, provocà una nova batalla, la restauració de l’hospital.

Per poder seguir el rumb que el voluntariat marcà en el seu quadern de bitàcola, incorporaren al seu propòsit dos galeristes de renom internacional, Manuela i Iwan Wirth, els qui curiosament també conegueren Menorca, arribant-hi sobre un vaixell.

La primera victòria fou assolida quan els 41.000 metres de l’illa, propietat de l’Ajuntament de Maó, foren cedits a la Fundació Hospital Illa del Rei, que aglutina els voluntaris i que està presidida per l’exmilitar Luis Alejandre. L’entitat, per la seva banda, traspassà part de la gestió a Manuela i Iwan Wirth, responsables de la galeria Hauser & Wirth. Així, començà la distribució estratègica de la nova aventura que es viu ara a l’illa. Una fórmula que té la seva projecció posada, com a mínim, a quinze anys vista, que és el temps que s’ha acordat per les cessions, amb una possible pròrroga de cinc anys.

La restauració de gran part de l’hospital s’està duent a terme gràcies als voluntaris. Una tasca que toca
la fibra a qualsevol visitant que s’apropi a conèixer-la, ja que quan se’ls sent parlar del seu treball, un pot percebre clarament l’acte de romanticisme que suposa.

Qualsevol que vulgui conèixer de prop com estan sanant aquest vell temple de curació i ser testimoni de com el reanimen, atorgant-li una nova vida, la de museu d’història medicinal, pot aprofitar les visites guiades gratuïtes que realitzen els mateixos voluntaris. Són de dimarts a divendres a les 10.00 hores i els diumenges a les 9.00 hores. Per poder-les gaudir, t’has d’embarcar dins d’un dels vaixells que surten del port de Maó. Quina millor manera per fer-se una idea del que podien suposar els desembarcaments que realitzaven els vells mariners? Un cop dintre de l’embarcació, un ja se submergeix a l’època de la colonització anglesa, albirant a la costa, des de dintre la mar, cases com per exemple de l’almirall Collingwood. Una petita ruta marina, que acaba lògicament a l’illot que ens interessa, el més emblemàtic dels quatre, que es localitzen al port natural més gran del Mediterrani.

L’Illa del Rei: territori artístic

Trepitjar aquesta terra per primer cop et fa sentir com un descobridor de nous territoris. Desembarques en un terreny ple de racons per explorar i sorpreses per desvetllar. On ara es troben 1.500 metres quadrats destinats a l’art. Manuela i Iwan Wirth ho han aconseguit fer de forma integrada i respectuosa amb aquest espai únic. On es respiren les interessants vivències marineres que durant segles s’han viscut.

I és que on ara s’alimenten ànimes a través de l’art, fa segles se sanaven els mariners que ingressaven a l’hospital. Tres edificis restaurats per l’arquitecte Luis Laplace que conserven encara el valor de les seves cicatrius. Trencs arquitectònics que, segons paraules del mateix arquitecte, transpiren la memòria dels temps passats. Perquè el seu treball no interferís en les històries que expliquen aquestes parets, investigà sobre arquitectura naval i volgué ser respectuós amb els elements locals.

Però no tot l’art de l’Illot del Rei es troba sota un sostre. A l’exterior, un recorregut oníric creat per les vares blau cel que formen els agapants, els tapissos morats dels Eragrostis i l’esponjositat de les flors dels Limonium et fan viatjar a través d’estímuls olfactius i visuals.

El paisatgista Piet Oudolf posa tot el seu esment per combinar natura i art de forma subtil i respectuosa amb l’entorn. Un paratge mediterrani, protagonitzat per oliveres i sargantanes autòctones que li atorguen una personalitat incomparable. Un escenari natural on ara, a més, es troben disposades escultures d’artistes de tan renom com Louise Bourgeois, Franz West, Eduardo Chillida i Joan Miró.

Tot plegat crea un marc incomparable pel seu valor ambiental i arquitectònic però que en cap cas eclipsarà la força de les exposicions itinerants que s’aniran presentant. I és que aquest ha estat un dels principals propòsits de l’estudi Laplace, ja habituat a treballar en centres expositius. En aquesta ocasió, posa èmfasi en el valor de cub blanc per tractar aquest espai.

Concepte basat en el fet que l’edifici adopti un paper de continent neutre, quasi intangible i invisible per donar valor i fer ressaltar el contingut (o tresor) que alberga dins.

D’aquesta manera, l’espectador queda immers en l’expressió de l’obra d’art que observa i l’arquitectura queda diluïda en el context, agafant un paper humil i respectuós amb les peces exhibides, de la mateixa manera que ho fa amb la història del lloc i l’entorn natural.

Fet del qual han pogut ser testimonis tots aquells que s’han apropat a veure l’exposició amb què la galeria Hauser & Wirth ha inaugurat el seu nou espai. Masses and Movements, la primera gran mostra monogràfica dedicada a l’obra de Mark Bradford a Espanya. Un artista provinent del gueto afroamericà del sud de Los Ángeles que gràcies a l’art ha pogut viatjar molt lluny de la perruqueria de la seva mare, on començà a treballar. Explorant nous territoris i convidant a viatjar a través dels seus quadres. En concret, la col·lecció Masses and Movements està inspirada en el mapamundi de l’aventurer i cosmògraf Americo Vespucio. En el mapa, va inscriure clarament que el que hi ha més enllà és Terra Ultra Incognita.

Com també és una incògnita el futur que es presentarà a aquest nou món ubicat a l’Illa del Rei. El que sí que és segur és que la galeria Hauser & Wirth vol que aquest lloc sigui de referència, igual que ja ho són altres projectes que tenen arreu del món, com el de la vella granja de Somerset. On igual que a l’Illot del Rei, l’art, l’arquitectura, la conservació, la sostenibilitat i l’educació en són els pilars fonamentals. La nova iniciativa de Hauser & Wirth pretén ser molt més que un espai expositiu. Vol ser un espai cultural on tinguin cabuda totes les modalitats artístiques però sempre de forma integrada dins de la comunitat menorquina. Precisament, els alumnes de l’Escola d’Art de Menorca van poder fer un taller, juntament amb Mark Bradford, pintant a les parets del vell hospital els seus mapamundis particulars. Marcant així els seus punts d’interès pel nou viatge artístic que acaba de desembarcar a Maó.