Abella de la Conca · Barcelona
Isabel Banal Xifré és una artista visual nascuda a Castellfollit de la Roca i resident entre Abella de la Conca i Barcelona. La seva pràctica artística se centra en l’observació atenta de l’entorn i en una relació íntima amb els materials, el temps i els processos. El seu treball s’ha desenvolupat al llarg dels anys a partir d’una recerca constant sobre la forma, el gest i la percepció, amb una mirada pausada que defuig l’espectacularitat.
Una de les línies centrals de la seva obra és l’ús del blanc, entès no com a absència sinó com a espai de possibilitat, silenci i acumulació d’experiència. A través del dibuix, la pintura, l’objecte i la instal·lació, Banal construeix un llenguatge subtil que posa en relació cos, memòria i territori. El treball manual, el temps i la repetició hi tenen un paper fonamental: l’artista entén el procés com un espai per a l’error, la prova i la transformació, en què cada obra incorpora la durada de la seva pròpia construcció.
La seva relació amb el territori està vinculada també a una genealogia personal. Banal va créixer en un entorn rural i de subsistència i relaciona la vida pagesa i artesana amb la seva manera d’entendre l’art: treballar amb les mans és, per a ella, una manera d’ordenar el món. Els cultius, la terra i l’hort han format part de la seva pràctica, així com els gestos repetits i les petites variacions que comporta el treball sostingut en el temps. Aquesta dimensió permet situar Traginadores (2016) dins de Contrapastoral. Art i pagesia en continuïtat amb una investigació que ja travessa la seva obra, i no només com una lectura aportada pel context expositiu.
Carta blanca, projecte desenvolupat durant deu anys a partir d’una correspondència artística amb Bea Espejo i presentat al Centre d’Art La Panera de Lleida, aprofundeix en alguns dels eixos que travessen la seva pràctica. El blanc, el temps compartit, la paraula i el diàleg sostingut esdevenen formes de creació i pensament; una relació en què la correspondència acumula «el pes, el gruix, el temps, la intensitat» d’una experiència compartida.
La seva pràctica va protagonitzar el Retrat «El blanc sagrat, profund i subtil d’Isabel Banal», publicat al número 17 de Mangrana. Al número 20, la seva obra Traginadores forma part de la crònica dedicada a Contrapastoral. Art i pagesia.
