Continguts

Viladot va ser un artista multidisciplinari, de ploma inquieta i ment desperta, que va cercar –i trobar– en les lletres i els objectes uns canals únics per comunicar-se. Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.

nyamnyam és un col·lectiu i espai creat l’any 2012 pels artistes Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions creatives, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció.

Ens trobem a Cal Rosal, una antiga colònia tèxtil al costat del Llobregat nascuda a final del segle XIX i abandonada fa 30 anys, amb diferents naus i un edifici avui central, que havia exercit la funció de convent.

A través d’un cos a cos tant físic com poètic, i des d’un present contemplatiu i ple d’allò que els materials i l’entorn han de mostrar-li, l’artista Elena Aitzkoa (Apodaka, Zigoitia, 1984) estableix un diàleg amb l’espai i ella mateixa que esdevé simultàniament obra, convivència i combat.

Mentre espero l’arribada de Carles Oliver, l’arquitecte que ha desenvolupat l’art de conversar amb el nostre territori i els seus espais, a través dels materials sostenibles locals, començo a reflexionar sobre com podrem sobreviure a l’escalada de temperatures creixent que els experts han pronosticat.

Enèrgica i plena d’idees, Freya Day utilitza la creativitat i els sentiments que porta a dins per plasmar-los en la seva obra més personal. Versada diàriament al treball d’ordinador, l’artesania dels pigments li permeten allunyar-se de la seva feina més rutinària: la il·lustració i el disseny gràfic.

La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX: una vocació espiritual i una intimitat adquirida a còpia d’experiències místiques amb una religió cristiana particular, la passió per la civilització grega i la urgència per a defensar tots els oprimits.

Sovint, el turisme s’associa a l’aire lliure, al paisatge… Però l’anomenat turisme urbà consisteix a perdre’s pels carrers de la ciutat i a visitar els mercats, els monuments, els museus, a gaudir de la gastronomia del lloc i a assistir a esdeveniments que s’hi celebren. L’atzar em permeté visitar l’exposició Mondrain Evolution.

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres. S’ha advertit, de forma considerable, que la dissolució del Classicisme va menar cap a les avantguardes del segle XX.

Festival of the Phoenix Sun és l’obra que dona títol a la segona exposició que l’artista Rithika Merchant presenta a la Galerie LJ, a París. El seu treball explora mites èpics més enllà de les geografies, alhora que desenvolupa el seu propi vocabulari visual: criatures i símbols recurrents, que ofereix un sincretisme amb les històries tradicionals egípcies, romanes, asteques, també europees…

Guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, el Festival de Cultures del Pirineu tornava a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques via una 31a edició a vessar d’espectacles amb artistes, nacionals i internacionals, que han ressituat el Pirineu com a escenari cultural de primer ordre.

Ja el filòsof Immanuel Kant utilitzava el concepte introduït anteriorment per Plató noümen (del grec νοούμενoν ‘noúmenon’) per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció material, sinó a una intuïció sensible i intangible. Aleshores, Kant separava la idea de la forma en el seu “idealisme transcendental”.