AKA Modesto és un jove artista lleidatà que intervé l’espai públic a partir d’objectes (re)trobats. Esprai en mà, recorre els carrers observant i aplegant senyals de tràfic, matalassos i altres objectes en desús que transforma en el seu llenç. Missatges com “Todos mis sueños no pasan del colchón” o “Llegeix llibres, no matalassos” formen part dels més de 400 matalas- sos que porta pintats fins avui.
La soledat, la monotonia, la precarietat laboral dels joves o la crítica d’un model de municipi que genera residus constantment són alguns dels seus emblemes. En un context urbà cada vegada més desigual i precari, les seves paraules emergeixen per poder ser escoltades i establir un diàleg amb els ciutadans.
Actualment és membre actiu del col·lectiu i espai expositiu Promethea, on ha presentat algunes de les seves obres. El seu darrer projecte és una mostra col·lectiva d’art urbà. A partir de la transformació d’un pàrquing en galeria efímera, reivindica la dificultat de trobar llocs on exposar.
Necessito compartir els meus problemes i sensibilitats a través dels aforismes per connectar amb els altres i també amb mi mateix
Aquesta pintada la vaig fer un dia que vaig visitar una amiga a Manresa. Estava divagant pels carrers, pensant en ella i en com tot seguia de la mateixa manera. Al mateix temps, pensava en com percebem la monotonia. D’una banda, sentim que ens enfonsa; però, de l’altra, és el millor que tenim per estar còmodes i refugiar-nos-hi. El matalàs tampoc no era molt gran i la situació era molt bona per establir un diàleg amb els vianants com si es tractés d’un còmic.