Jordi V. Pou

Nascut a Lleida l’any 1968, Jordi V. Pou ha treballat com a fotògraf de premsa i editor d’imatges per alguns diaris i agències de notícies d’Espanya i Andorra. Darrerament ha establert el seu propi estudi de fotografia a la seva ciutat natal, Lleida.

El seu treball fotogràfic personal pren la forma d’una fotografia principalment íntima i vinculada en la temàtica urbanística. En els últims anys, ha estat experimentant amb noves eines i espais de treball com la fotografia amb telèfons mòbils o la interacció amb internet i llocs socials. Aquesta manera de treballar es pot veure reflectida en projectes com Observed(o) o Kokovoko.

Amb l’arribada de la IA la seva mirada evoluciona per adonar-se que allò més íntim pot recrear-se, i també (re)viure: àlbums de fotos familiars, paisatges de persones estimades amb qui es retroba. Païda la cadena genealògica a partir d’una fotografia seva, la IA és capaç de retornar estances familiars perdudes.

Per últim, Pou també explora el vessant divulgatiu impartint classes de fotografia i conferències en espais com el Festival Internacional de Fotografía Latitudes de Huelva, l’Emergent de Lleida, l’Escola de Fotografia Grisart, el Màster en Fotografia d’Elisava i la Universidad Internacional Menéndez Pelayo.

Rectorat. Meià d’Urgell (Agost 1936) / © JORDI V. POU (1968) / Revista Mangrana 12 / SECCIÓ FOTOART

Contacta amb l'artista:
jordivpou.info

Articles relacionats

Després de tres anys, aquesta cooperativa editorial lleidatana consolida la seva permanència en les prestatgeries de quioscos i llibreries arreu dels Països Catalans.
Estàs preparat per endinsar-te al Metavers? Explora les possibilitats artístiques i els reptes d’aquests entorns virtuals amb el nou número de Mangrana i descobreix com estan transformant l’art i la cultura.
Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.