La sevillana Maria Cañas es determina agitadora cultural, iconoclasta audiovisual i piròmana de ments. Practica una videoguerrilla que s’introdueix en els tòpics i els prejudicis per dinamitar-los en rialla: l’humor dels colors de les multituds connectades com a estratègia d’insurgència o, si més no, de resistència o supervivència. Mitjançant aquest compromís artístic, però també social, pretén activar en els humans espais més lliures, crítics i creatius. És defensora a ultrança de la liberalització dels nostres imaginaris i de la cultura com a construcció col·lectiva. Els mitjans més habituals en l’experimentació de la seva obra són l’arxiu i el detritus audiovisual com a eines de desenvolupament cultural.
Una de les instal·lacions més polèmiques de l’artista és La substància herència, una reflexió sobre els nacionalismes excloents creada en col·laboració amb Juan Romero i exposada el 1999 a l’espai “Zona emergent” del Centre Andalús d’Art Contemporani (CAAC). Un altre treball emblemàtic és Sé villana (La Sevilla del Diablo) del 2013, on l’artista afronta la contradictòria relació que manté amb la seva ciutat natal mitjançant, segons les seves paraules, “un inclusiu i esperpèntic viatge per l’essència de Sevilla a les seves tradicions més arrelades i les seves extravagants derivacions que ret homenatge al poble no només com a planter de materials folklòrics, sinó com a autèntic protagonista de la història”.
Els seus treballs s’han exposat a galeries nacionals com Juana de Aizpuru, La Caja China, Carmen Carmona i Sala d’eSTAR, Fernando Serrano, Carmen del Carrer o ADN.
