Continguts

N’hi ha prou amb endinsar-se en algunes exposicions d’art contemporani per a copsar com han anat canviant els valors que duen a realçar unes peces en detriment d’unes altres.

El Festival de Cultures del Pirineu torna a la normalitat després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, amb una 31a edició a vessar d’espectacles.

Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?

Aquest mes de maig celebrem el primer aniversari d’Ingrid Guardiola com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, un espai dedicat a l’art que es projecta com a centre de recerca, creació, pensament i vida per mitjà de la mediació amb el jovent, artistes, creadores i comissàries locals i dels projectes educatius.

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional , aquesta parella d’artistes segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.

L’11 de març del 2021 el famós artista digital Mike Winkleman, més conegut com a Beeple, venia a la famosa Christie’s, la seva obra EVERYDAYS: The First 5000 Days per 69,3 milions de dòlars. En aquesta obra concretament es mostren miniatures d’imatges dels primers NFT, marcant un abans i un després en el món de l’art digital.

Gósol, al vell mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha estat el municipi triat per acollir la tercera edició del festival Errant. Itineraris d’art i pensament. Una proposta senzilla de forma –però d’arrel molt profunda– que posa la creació artística al centre i la connecta amb les persones i els territoris perifèrics.

El futur que ara es basteix es vaticina certament molt diferent al que podria haver-se dibuixat durant l’època modernista –quan l’art era aquella obra que la gent admirava en busca de significat i orientació.

Barcelona es llevava el passat 26 d’octubre amb una nova proposta cultural al cor del barri del Born. El carrer Montcada era testimoni de l’obertura del Moco Museum, un projecte independent que es proposa capgirar el consum artístic i que arriba després de l’èxit obtingut a la Vila Albsberg d’Amsterdam.

En els darrers anys, les comarques gironines han estat testimoni de la migració d’alguns espais de creació, producció i exhibició cultural contemporània de la ciutat al poble. Gestors i creatius han cercat un model de vida alternatiu i sostenible en què l’esdevenir de la vida al poble els permeti generar aquests espais idíl·lics on crear i habitar.

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.

Amb una mirada detinguda i minuciosa sobre el terreny i el territori, l’artista investiga els estralls del capitalisme a través del temps. Mitjançant formes i formats expositius diversos analitza i concatena ferides històriques sobre el terreny amb presents i futurs alternatius o utòpics.