Continguts

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.

Amb una mirada detinguda i minuciosa sobre el terreny i el territori, l’artista investiga els estralls del capitalisme a través del temps. Mitjançant formes i formats expositius diversos analitza i concatena ferides històriques sobre el terreny amb presents i futurs alternatius o utòpics.

Al primer número de la revista ens presentàvem, presentàvem Mangrana, el seu impuls i essència, així com el terme ‘contemporaneïtat’. En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global.

És evident que l’art sempre ha servit per embarcar-se cap a terrenys desconeguts. Els amants d’aquests viatges tenen des del passat mes de juliol un nou punt geogràfic en els seus mapes: l’Illa del Rei, situada a la badia de Maó (Menorca), on la reputada galeria suïssa Hauser & Wirth ha obert un nou espai artístic.

Per a la gent curiosa i apassionada de l’art contemporani, la ruta comença a la plaça de l’Assumpció de Girona. De forma propera i des de la cura als altres i l’entorn, les Jornades Voltaiques d’enguany ens ofereixen un calidoscopi d’experiències estètiques amb l’objectiu de desenvolupar, impulsar i difondre les arts visuals.

Moon Ribas utilitza la tecnologia per apropar-se de manera més profunda al planeta i retransmetre’l a través de l’art. Les seves obres apropen el públic a la versió més pura de la natura i el connecten amb l’origen de l’existència. En la seva obra Fenomen, juntament amb Quim Girón, ambdós actuen amb la naturalesa com a un intèrpret més.

La tolerància és un concepte que s’ha entès de diferents maneres al llarg de la història. Els filòsofs grecs creien que el concepte anava íntimament lligat al de maldat: una persona era tolerant quan acceptava allò que no estava bé, allò que era dolent. La censura ha tacat l’obra d’artistes de tot arreu.

Sortint-se de l’ordinarietat i del que ens pot semblar còmode i senzill, l’autor es presenta a través d’un format que no es reconeix ni estàtic ni en moviment.

Després que la covid-19 impedís l’edició del 2020, enguany l’organització de Fira Tàrrega ha dut a terme una feina admirable habitant i habilitant nous espais per a la distribució dels espectacles.

En un moment en què la majoria de grups de comunicació se centralitzen en una opinió generalitzada, desenvolupar una mirada personal no és una tasca fàcil, però tampoc no és impossible.