L’11 de març del 2021 el famós artista digital Mike Winkleman, més conegut com a Beeple, venia a la famosa Christie’s, empresa britànica de subhastes fundada l’any 1766, la seva obra EVERYDAYS: The First 5000 Days per 69,3 milions de dòlars. En aquesta obra concretament es mostren miniatures d’imatges dels primers NFT (tokens no fungibles) creats pel mateix autor, marcant un abans i un després en el món de l’art digital i esdevenint al mateix temps un punt d’inflexió en el coneixement que el públic tenia sobre aquesta matèria.
Però aquest no ha estat l’únic cas d’obra digital venuda per una elevada quantitat de diners. Sense anar més lluny, l’empresari Sina Estavi del món Cripto va comprar el primer tuit del fundador de Twitter Jack Dorsey com a NFT per 2,9 milions de dòlars l’any 2021, un actiu digital que recentment es va treure a subhasta i pel qual no van oferir-li ni 256 euros (un 0,009% del seu valor inicial).
Tendències i característiques dels NFT
Abans d’entrar a definir què és un NFT i per a què serveix, hauríem de respondre a la pregunta que moltes vegades ens formulem en l’àmbit tecnològic: la nova tendència s’imposarà o s’oblidarà per sempre? Davant d’aquesta qüestió, sempre em dirigeixo a un gràfic que any rere any una prestigiosa consultora anomenada Gartner realitza per mostrar les expectatives tecnològiques. El juliol del 2021 va publicar-lo només per a blockchain i tecnologies relacionades. En aquest gràfic observem una corba anomenada hype cycle, que visualment es desenvolupa com una muntanya abrupta seguida d’una vall, que suaument ascendeix cap a un altiplà que s’estabilitza, ja que totes les tecnologies passen per una pujada inicial corresponent a l’empenta en la innovació per després arribar a un pic d’expectatives inflades (justament on estaven al juliol del 2021 els NFT), travessant alhora una vall que es correspon amb la fase de desil·lusió per acabar enfilant finalment el pendent cap a la llum i productivitat. Dit d’una altra manera, les modes en la tecnologia passen i el que resta a la fi són les veritables solucions pràctiques que aporten a la societat.
En la tecnologia les modes passen i el que resta són les solucions pràctiques que ens aporten. Quan deixen de ser-ho, aquestes queden obsoletes
Quan aquestes deixen de ser-ho, resten obsoletes.
NFT o Non Fungible Token és un token (element virtual) no fungible. En el món físic tenim elements fungibles com els bitllets on tots tenen el mateix valor i a efectes de la compravenda tots són iguals. Com a element no fungible, per exemple, tenim el quadre de la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, és a dir, un objecte únic. En canvi, en el món virtual tenim criptomonedes com el bitcoin, ether i moltes altres més que, com els seus homònims físics, són fungibles en les transaccions econòmiques. La característica que el faria no fungible (com en el cas del quadre de la Mona Lisa) en el món virtual seria la qualitat d’objecte únic en aquest cas.
Com a element no fungible tenim el quadre de la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, és a dir, un objecte únic
Mitjançant un sistema de cadena de blocs (blockchain), la indústria de l’art utilitza els NFT per traslladar la propietat digital de determinades obres d’art, ja que les cadenes de blocs proporcionen un registre no canviable de l’operació comercial d’un NFT entre els contra agents en un registre públic. Amb unes característiques molt interessants, aquesta informació és compartida per tota la xarxa on romangui aquesta cadena de blocs, la qual cosa significa que en principi proporciona confiança, transparència i traçabilitat. També és veritat que no tots els NFT es troben en una cadena de blocs, hi ha solucions com la de CrytoKitties, on l’art digital està en una base de dades descentralitzada en el núvol associada a NFT.
D’altra banda, és important recordar que una de les crítiques més actives que ha rebut el món dels NFT ha estat que eren dolents pel medi ambient a causa del consum d’energia de la cadena de blocs que hi ha per sota. Tanmateix, hi ha una tendència a que això canviï arran que les cadenes de bloc estan optimitzant la velocitat de les transaccions
Accions des de la universitat
Des del nostre grup de recerca anomenat GRIHO de la Universitat de Lleida (UdL) tenim les eines per tal de dotar als artistes de plataformes on mostrar les seves creacions i monetitzar-les. A més, per il·lustrar aquest procés i mostrar al mateix temps la seva facilitat en la posada en marxa, hem creat una sèrie d’obres artístiques generades a partir d’una intel·ligència artificial utilitzant paraules clau de temes i estil en forma de vídeos que han estat pujats a la plataforma YouTube (veure QR 1). Així mateix, amb el moneder digital virtual de MetaMask hem creat les transaccions que ens anaven guiant a través de l’eina que prèviament havíem desenvolupat (veure QR 2), encunyant així mateix els vídeos com a NFT, els quals finalment apareixen a la plataforma de subhastes OpenSea (veure QR 3).
Curiosament, es poden trobar tant moneders digitals virtuals com físics. El motiu és que el moneder més segur on es guarden les criptomonedes és aquell que no està connectat a Internet, per això també els fan físics (alguns semblen USB però funcionen com un DNI digital i d’altres es connecten per Bluetooth).
Convé destacar que la programació està molt lligada a aquest nou entorn virtual, ja que dins de l’art dels NFT hi ha dos grans mons, el generatiu i el no generatiu. El generatiu correspon a aquelles obres que són el resultat de l’aplicació d’un algoritme i donen lloc a patrons (ex: Autoglyphs, que va ser el primer art generatiu en una cadena de blocs en Ethereum), a criatures (ex: Axie Infinity), jocs o personatges (ex: MIT software), mentre que els no generatius corresponen a arxius que poden representar qualsevol format, per exemple audiovisual.
De la tecnologia a l’art tecnològic digital
S’ha de tenir en compte que per entendre el punt on estem i cap on anem, hem de conèixer com hem arribat a aquestes tecnologies. Al començament de la web (Web 1.0), només teníem documents amb informació, i el gran avenç era poder passar d’un document a un altre ràpidament. A mesura que la web es va anant desenvolupant vam veure com aquests documents (pàgines web) eren cada vegada més interactius, de forma que van aparèixer les xarxes socials en l’anomenada Web 2.0. En la nova Web 3.0 es potencia la descentralització i la transparència en les operacions. S’intenta fugir dels organismes que controlen l’economia perquè aquest va ser el principal motiu per l’aparició de la cadena de blocs de bitcoin. Amb els NFT s’ha aconseguit dotar d’aspectes únics a objectes virtuals. El fet de posseir un element que només el tenim nosaltres marca un estatus dins de la nostra societat digital, un element diferenciador més, en un ambient on cada vegada es dona més rellevància al que els altres perceben de nosaltres. És per això que moltes marques de luxe hi estan apostant. Un cas és el del cotxe de la marca Lamborghini, concretament el model Aventador LP780-4 Ultimae, on en col·laboració amb l’artista Fabian Oefner, Lamborghini va desenvolupar cinc peces d’art que van sortir a subhasta l’1 de febrer del 2022.
El fet de posseir un element que només el tenim nosaltres marca un estatus dins de la nostra societat digital, un element diferenciador més
Aquestes peces d’art estan fetes d’un element físic i d’un component NFT: The Space Key, en què l’element físic és una peça de fibra de carboni enviada a l’espai exterior per Lamborghini. Està gravat amb un codi QR únic que enllaça amb l’NFT, una fotografia d’un Lamborghini que s’enlaira cap a les estrelles. Es van fer un total de cinc claus espacials, cadascuna enllaçant amb una de les cinc fotografies creades. El component digital és un NFT d’una fotografia, que representa un Lamborghini Aventador Ultimae que s’enlaira cap a les estrelles. Oefner va crear un total de cinc imatges separades que representen moments individuals a pocs segons l’un de l’altre mentre el cotxe s’eleva per sobre de la terra. Les seves peces, el motor, la transmissió, la suspensió i centenars de femelles i caragols s’allunyen del xassís com la flama d’escapament d’un coet.
Per tant, un NFT, a més de representar qualsevol element digital com vídeos, música, imatges, també pot representar propietats dins del món virtual. És aquí on més expansió ha tingut en el darrer any amb l’aparició cada vegada més d’una gran varietat de metaversos. Aquests mons virtuals comencen a proliferar sobretot per a jocs, però també els podem trobar en altres àmbits com l’educació. Així doncs, s’utilitzen NFT en el metavers per comprar, llogar o arrendar propietats amb la criptomoneda pròpia d’aquest.
En definitiva, els NFT han marcat un abans i un després en el camí de l’art tecnològic obrint un metavers de possibilitats. Amb tot, necessita el seu temps d’aprenentatge per veure si acaba sent una moda o una solució pràctica que veritablement aporti a la societat contemporània.