Continguts

“La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància”, deia l’Ovidi. Així ho haurem de fer nosaltres per abolir aquest feixisme que guanya espais sense miraments i tot ho destrossa.

Per les contrades ponentines hi ha vuit estrelles al cel que revelen la literatura i l’activitat artística de les avantguardes del segle XX a Lleida. L’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent -instal·lada al Museu de Lleida fins a l’11 de juny- és una gran oportunitat per (re)descobrir-les.

D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…

Roland Barthes, enamorat de l’obra proustiana, reflexionà sobre el poder talismàtic de l’obra de Proust i l’emprà per analogitzar-hi la seva pròpia recerca.

Aquesta figura del segle XX destaca per la seva projecció com a novel·lista, periodista, confeccionador d’objectes i referent indiscutible de la poesia concreta i visual.

La gravetat i la gràcia són porta d’entrada a l’univers constel·lat d’epifanies i batecs intuïtius d’una de les filosofies més particulars del segle XX.

Al tercer número de la revista us animàvem, us instigàvem, a desbarrar els límits ontològics de l’art. Però, què hi hauria sobrepassats aquests límits?

Inclosos entre els 100 artistes més representatius de l’art polític internacional , aquesta parella d’artistes segueix desplegant la seva passió per l’art mitjançant dues línies argumentals: l’ecologia i la geometria social.

La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa.

Celebrar el bicentenari de Fiódor Dostoievski visitant l’exposició que protagonitza a la Casa Rússia és encertar a trobar un Dostoievski lluminós.

Paula Modersohn-Becker i Rainer Maria Rilke coincidiren a la colònia d’artistes de Worpswede i l’amistat els durà tota la vida.