Epistemologia feminista

El patriarcat és una estructura de poder que ha modelat la societat, la cultura, les relacions de gènere i la natura segons els seus designis. És una construcció violenta que, amb el pas dels anys, ha après a adaptar-se, a fagocitar el feminisme i a perpetuar desigualtats fonamentades en l’opressió. Si no fos així, no s’hauria sostingut durant mil·lennis, mentre l’assetjament, les violacions i l’explotació del cos femení es continuen (re)produint. Però quines són les eines que tenim per combatre’l?

A Dones de paraula, el Museu Frederic Marès posa l’art al servei de la paraula reivindicada, negada i oculta per combatre el descrèdit. Sabem que la necessitat d’assentar una epistemologia feminista és urgent, però abans hem d’establir i reconèixer una genealogia d’autores. La mostra Roseta. Una memòria en resistència reivindica la memòria de les trementinaires, que recorrien llargues distàncies per portar herbes i coneixements ancestrals arrelats a la transmissió oral femenina. Marga Ximenez, a De Festes i des/Fetes, emfatitza la importància de resignificar l’espai domèstic per dotar el món de nous horitzons mutadors.

Evidenciar les violències i les dinàmiques de poder ocultes també és una qüestió primordial i són moltes les veus que, des de l’art, ho reclamen. Amb Núria Güell, ens submergim en la crítica de la moral patriarcal per evidenciar les injustícies de la Llei. Amb Marina Vargas i Mer Haussman, revisem la iconografia clàssica per desmitificar i replantejar nous imaginaris visuals. De la mà de Gabriela Bettini, observem la pintura com una eina al servei del capitalisme neoliberal i descobrim el poder sota amenaça de les dones ecofeministes, que moren assassinades en el seu intent de situar la vida al centre.

La historiadora Elina Norandi opina que, entre altres aspectes a tenir en compte, el patriarcat s’ha infiltrat dins el moviment feminista per generar divisions i debats estèrils. Amb ella, i en aquest 14è número, ens preguntem: és possible enderrocar el patriarcat?