Continguts

L’obra d’Isa Fontbona fusiona la recerca acadèmica i l’esport, i explora així la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.

Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere. L’exposició podrà visitar-se fins al 26 de maig.

‘Antibiografia’ es tracta d’una exposició itinerant que recorrerà diversos centres artístics durant el 2024. S’ha inaugurat recentment al Mèdol. Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, on podrà visitar-se a les Golfes de Casa Canals fins al 26 de maig.

Suzanne Valadon proclama el manifest de la dona lliure, el 1923, a través del retrat d’una dona ajaguda, amb una cigarreta a la boca, una brusa de tirants i un pantaló de pijama ratllat. Del 19 d’abril a l’1 de setembre de 2024, aquesta i d’altres obres podran visitar-se al MNAC.

Animalista, em diuen. Animal i ànima comparteixen etimologia. Em reconec en les bèsties. Fins i tot les que estan tancades en un estable són lliures. Més lliures del que puc ser jo, almenys.

El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes. Però qui som realment?

Durant els últims vint anys, el Teatre Municipal de Girona ha estat la seu principal del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya.

Els documentals de Sotorra commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac.

Hom imagina l’Orient, des de la perspectiva purament europea, amb un creixent luxe de detalls, més proper al somni idealitzat que a la realitat quotidiana.

La figura històrica de l’emperador romà Heliogàbal fou un pretext idoni per pensar la renovació espiritual que demanava Europa.

Sovint, quan es parla d’art contemporani a Tarragona es vol fugir tant del passat romà pel qual hom situa la ciutat al mapa, així com de la cultura popular que situa les festivitats de la ciutat al calendari de les festes majors més importants del país. No obstant això, l’herència d’aquest passat i d’aquesta cultura resulta inevitable.

Nascut a Bòsnia i Hercegovina l’any 1983, Božo Vrećo és un artista multidisciplinari conegut sobretot per la seva faceta com a cantant de Sevdah. Caracteritzat per melodies intenses i emocionals, aquest gènere musical tradicional bosnià és un clam a la llibertat de les dones, però també a la llibertat mateixa.