Entrevista amb l’artista visual sobre el collage com a pràctica artística i forma de pensament. Parlem d’identitat, fragments, genealogies i de la potència crítica del collage en l’art contemporani.
L’obra d’Isa Fontbona fusiona la recerca acadèmica i l’esport, i explora així la mal·leabilitat del cos a través dels límits i la vulnerabilitat física.
Amb la trilogia de curtmetratges que ens presenta Pol Merchan a La Panera, aterrem a Berlín, una mena de País de Mai Més, on poder desafiar les categories binàries de gènere.
Les fotografies encapsulen el nostre cos i el nostre entorn en un temps que ja no existeix, en un espai que potser ja ha quedat enrere. Anem recollint aquests rastres perquè ens acompanya l’instint de desembullar el caos.
Soc Rosa Bonheur, pintora del segle XIX, i vaig fer de les bèsties el centre de la meua obra per reivindicar una llibertat que a les dones ens era negada.
El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes. Però qui som realment?
Els documentals de Sotorra commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac.
‘La Grande odalisque’ (1814) d’Ingres construeix una imatge idealitzada de l’Orient i del cos femení, revelant la mirada masculina que ha convertit les dones en objectes de contemplació.
