Durant els últims vint anys, el Teatre Municipal de Girona ha estat la seu principal del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya. Una cartellera que, juntament amb el programa propi, conservador i comercial del teatre, ha perpetuat una clientela quinquagenària. Les poques propostes artístiques contemporànies no han aconseguit interpel·lar i incloure les diversitats de la societat catalana.
El 2021, Elena Carmona aterra a Girona i assumeix la direcció de les Arts Escèniques de l’Ajuntament amb el fi de revitalitzar l’escenari teatral a la població. Al llarg d’aquests mesos, s’ha palpat la seva experiència professional: quinze anys al capdavant de la gestió cultural en arts vives. El seu equip ha demostrat tenir una mirada oberta, excepcional i intuïtiva al voltant les arts dramàtiques. Han alçat el teló a projectes sovint invisibilitzats dins de l’àmbit teatral com la dansa, el circ contemporani o l’art d’acció. Han renovat els llenguatges escenogràfics incorporant representacions híbrides: rapsòdies, instal·lacions i audiovisuals, i d’altres propostes a mig camí entre el teatre i les arts visuals.
Carmona ha trobat l’equilibri entre les ofertes que poden arribar a un gran públic i la introducció d’altres expressions artístiques que donen respostes als interessos d’una comunitat d’espectadores fins ara excloses. Malgrat tot, la desconeixença del públic vers les noves dramatúrgies ha plantejat un risc per a aquestes atrevides actuacions. Per a la creació de nous usuaris, Arts Escèniques i Educació de l’Ajuntament de Girona han treballat conjuntament per endinsar el jovent gironí en projectes d’arts vives. Sota aquesta complicitat s’han començat a assolir els reptes marcats al full de ruta: educar en el teatre posdramàtic, oferir varietat de llenguatges i formats escènics, i crear nous públics. Aquesta revolució ha propiciat la transformació de la imatge corporativa del Municipal, la qual reivindica una nova etapa del teatre a la ciutat en majúscules.
Arts Escèniques i Educació de l’Ajuntament de Girona han treballat conjuntament per endinsar el jovent gironí en projectes d’arts vives
PARANORMAL RECLAMA EL JOVENT AMB UNA PROPOSTA ESCÈNICA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
La proposta més agosarada és el cicle Paranormal. Un dijous de cada mes esdevé un espectacle on artistes treballen en modalitats i formats escènics que inclouen un diàleg palpable entre l’auditori i l’escenari. Enguany, el repertori ha estat codissenyat amb Lo Relacional, un col·lectiu catalitzador de relacions i pràctiques que transiten entre l’educació, la creació cultural i la dinamització comunitària. El seu enfocament artístic, des d’una mirada feminista, inclou temàtiques vinculades amb la identitat, la sexualitat i el gènere. Com fins ara, al Paranormal es manté la irreverència i l’humor com a senyal d’identitat a la majoria de les seves propostes. Aquestes representacions són una crida per a aquest públic crític i eclèctic que vol ser sorprès. Parlem de persones que volen anar al teatre a veure coses que no veurien mai en un teatre i de representacions temeràries que ens faran viure experiències allunyant-nos de la nostra zona de confort. Fent-nos lliures i sensibles a les diversitats de l’art i la vida, ens tocaran directament les vulnerabilitats.
Inaugurarà el Paranormal el col·lectiu Que no salga de aquí amb Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, un espectacle que parla de la vivència de les intersexualitats en primera persona i proposa la fundació d’un nou ordre allunyat dels esquemes rígidament duals que hem heretat. Seguit de la companyia Los Detectives amb Concrete matter, la qual posa el focus en els referents i cossos femenins a través de la relació maternofilial. Alberto Cortés, des d’una mirada queer i terriblement crítica, ens qüestionarà què és l’amor homosexual amb One night at the golden bar. I, finalment, Carla Rovira presentarà un dispositiu escènic desenvolupat com un espai museístic on interactuaran públic i intèrpret a [Èxit] through the gift shop, una peça que vol analitzar la rellevància del concepte d’èxit en els processos de gestació i maternitat. De desembre a juny, a més a més d’aquest cicle, trobarem d’altres línies artístiques amb propostes de teatre, dansa, circ i òpera. Teatre Lovers acollirà grans noms de l’escena catalana com Carme Portaceli, Clara Segura, Pere Arquillué, Joan Carreras i Josep Maria Pou. A Poètiques Singulars trobarem espectacles amb un alt component visual que presenten imaginaris personals com el de Baró d’evel, Xavi Bobés i Alberto Conejero, Teatro en Vilo o Pere Faura. Finalment, s’iniciarà el cicle Intergeneracional amb espectacles familiars pensats per a totes les edats.
EDUCANT EN LES NOVES DRAMATÚRGIES
Un estudi elaborat pels equipaments culturals de Girona va constatar que el jovent se sent al marge de les iniciatives artístiques, tal com intuïa l’equip de Carmona. La falta de suggeriments artístics amb relació a la seva única i fràgil cosmovisió feien que aquests es mantinguessin al marge dels esdeveniments culturals. Des d’aquesta premissa, Arts Escèniques juntament amb Educació han proposat Planters i Mapa de Ball. Ambdós, projectes basats en la presència regular de professionals de les arts vives a les escoles i instituts de la vila que plantegen culturitzar el jovent alhora que pretenen descontextualitzar les metodologies artístiques i observar la seva potència dins del context educatiu.
EL CANVI D’IMATGE DEL MUNICIPAL
L’any passat l’equip de Carmona es presentava i obria les portes del Municipal als públics i professionals de la província. “Fes-lo teu”, ens pregava la nostra atenció. La programació pròpia posava en escena la diversificació dels formats i els llenguatges amb la fita de conquerir l’escena gironina. Una primera cita que ha revalorat el paper cultural que aporten les arts escèniques a la ciutat i ens ha convertit en consumidores d’aquestes quasi sense adonar-nos-en.
Amb “Encara més teu” es consolida el plantejament inicial de la directiva: acollir les diversitats de públics i creacions artístiques. Remarca que aquest és el nostre lloc. A més, el Municipal defensa el seu emplaçament donat que un 33% de les produccions presentades són d’artistes i companyies de la ciutat. Una novetat indispensable és el disseny de la imatge del Municipal: una lletra capital dins d’unes corxeres que evoca al teatre de caixa negra, un espai d’actuació que s’obre a la ciutadania, diversa i plural, i que surt dels seus límits físics. La lletra T es transforma creant diverses màscares. El teatre és per a tothom. A ulls del món, el teatre és una forma d’entreteniment. Al Municipal, com un viatge iniciàtic, ens ofereixen experiències culturals i artístiques per apoderar-nos i créixer.
