IA: (R)evolució?

Lleida, 1983

Directora de Mangrana i Chat GPT

La intel·ligència artificial (IA) és una tecnologia que ha tingut un impacte profund en molts aspectes de la societat, i la seva influència en el sector creatiu i de les arts no és una excepció. Actualment, està permetent als creadors explorar noves formes d’expressió i als usuaris experimentar amb nous mitjans de participació. Tanmateix, arribarà la IA a ser un element disruptiu en la nostra manera de fer i crear les coses?

Fins avui, la IA ha demostrat ser capaç de crear obres d’art en si mateixa, utilitzant algoritmes per generar imatges, música i altres formes d’expressió. No obstant això, molts creuen que la IA mai serà capaç d’igualar la complexitat i l’originalitat de la creativitat humana. D’altres creuen que la IA serà un complement valuós per a la creativitat humana, ja que permetrà als creadors expandir els seus horitzons i explorar noves possibilitats.

En les arts visuals, per exemple, la IA està sent programada per generar noves imatges i per millorar el procés d’edició i retoc. En el cinema, està sent utilitzada per crear efectes visuals més realistes i per optimitzar el procés de postproducció. En el sector musical, en canvi, està sent utilitzada per generar noves melodies i arranjaments, i per millorar la producció i mescles d’àudio.

Per últim, a banda de les seves aplicacions pràctiques, la IA també està transformant la manera en què tant creatius com usuaris interactuen amb les peces, difuminant els límits entre ells. En aquest nou paradigma, tant artistes, desenvolupadors com professionals d’altres àmbits poden crear sota nous preceptes i obtenir també nous resultats. Molts, encara per descobrir.

En conclusió, tot i que és difícil predir l’impacte de la IA en la creativitat humana, el que sí que és segur és que està generant una evolució en el món de l’art, i està canviant la manera en què fem i experimentem les creacions artístiques. O hauríem de dir Revolució?

Portada: JOSEP PULIDO

Aquesta editorial ha estat redactada pel ChatGPT amb la guia, paràmetres, supervisió i correcció de l’equip de Mangrana. Veureu que, en aquesta nova publicació de la revista dedicada gairebé en exclusiva a la IA, és precisament en la falta d’autonomia de les IA on els conceptes ‘creativitat’ i ‘art’ prenen més força que mai.

Tot i que la portada no està creada únicament a partir d’IA, alguns dels seus elements han estat generats amb Lexica.

Subscriu-te a la revista!

Accedeix a tot el contingut exclussiu i reb el nostre butlletí puntualment amb totes les novetats abans que ningú.
Per tal d'obtenir més informació sobre les diferents modalitats de subscripció que t'oferim, fes clic al següent botó:

Artistes relacionats

Articles relacionats

El nou i suggeridor embrió creatiu de la IA combina les últimes tecnologies amb l’enginy, la creativitat i l’atzar, al mateix temps que convida al joc i a l’experimentació artística.
Amb l’objectiu de contribuir al coneixement sobre el planeta vermell, promoure l’exploració de l’espai i fomentar la divulgació científica, especialment entre noies joves, set dones s’establiran a l’estació de recerca de Mart al desert de Utah.
Olot és la seu del Sismògraf. Enrere ha quedat aquell projecte local que s’emmarcava en el dia de la dansa. En la seva 15a edició, floreix convertit en una autèntica celebració de les arts vives híbrides i contemporànies.
Jordi V. Pou (con)viu amb l’art de la fotografia des de la joventut i en aquesta s’expressa. Ho fa com a mitjà professional, però també d’expressió. Així, en l’art d’aquesta tècnica naixen propostes expositives com ‘Observed(o)’ o ‘Kokovoko’.
Hugo Caselles-Dupré, Pierre Fautrel i Gauthier Vernier (29 anys tots) van fundar Obvious amb l’objectiu de demostrar que la IA pot fer més que fer circular cotxes sense conductor o transformar la fabricació: també pot ser creativa.
Conversem amb ChatGPT-3 per saber quina és la seva opinió sobre la capacitat creativa de la IA i altres qüestions relacionades amb la nostra cultura, i la seva: artificialisme, per oposició a humanisme.
D’ençà que em van informar que existia la possibilitat de conversar amb un xat d’intel·ligència artificial, he joguinejat amb la idea de cercar-li’n els límits…
La construcció ‘intel·ligència artificial’ s’encunya per primera vegada per l’informàtic John McCarthy durant la conferència a Darmouth l’any 1956.
Les arquitectures imaginàries han estat un motiu recurrent de representació a través de la història de l’art. El seu desenvolupament s’ha vist motivat des de la il·lustració d’un passat fantàstic o la concepció d’un futur imaginat. 
Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.
Sota el títol ‘LatAm Boom!’, la 27a edició d’Animac està dedicada a l’esclat que l’animació llatinoamericana ha viscut en les darreres dècades.
M'interessa patrocinar aquesta secció