marges contemporanis

Directora de Mangrana

Decidir què és notícia avui és un privilegi: què veiem, què escoltem, què llegim, què visitem; en definitiva, decidir on dirigim la nostra atenció i on dipositem un temps que s’escapa i escasseja. Així mateix, poder servir d’altaveu a l’Art, poder connectar amb els seus garants i amb les seves obres per traslladar-les al públic general i fer-ho amb una veu pròpia i genuïna. En un moment en què la majoria de grups de comunicació se centralitzen en una opinió generalitzada, desenvolupar una mirada personal no és una tasca fàcil, però tampoc no és impossible.

Impulsats per la necessitat de crear des de l’art i per a l’art i fent ús d’aquesta consciència, ens hem unit escriptors, artistes visuals i periodistes amb l’únic objectiu de crear una revista especialitzada en cultura contemporània que reflecteixi les diferents maneres de fer i que coexisteixen. La nostra línia editorial vol ser diversa, naix diversa, però amb quelcom en comú entre tots els que conformem Mangrana: poder crear desplegant l’ànima.

Avui es parla molt de la poètica, oblidant sovint el mateix fet poètic: l’acció radical de ser qui som. En un món on la notícia no hauria de ser el fet important, sinó la causa i les persones que la motiven, saber què podem aportar i des d’on resulta bàsic.

La revista que teniu entre les mans no respon a la paraula periodisme, sinó a una manera de fer, de sentir, de generar i d’aproximar-nos a una cultura que ja ens descriu i pertany: la contemporaneïtat, entesa com un gènere dins de l’art, però també com un estat (a)temporal on diferents formes conviuen dins i fora dels propis marges.