NYAMNYAM, instal·lacions i propostes performatives amb D.O.

Entrants: nyamnyam al buit amb arrels a Mieres
nyamnyam és un col·lectiu i espai creat l’any 2012 pels artistes Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions creatives, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció. En un encreuament entre les arts en viu, les arts visuals, el pensament crític i les pedagogies, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes com a col·lectiu d’artistes i el paper de curar i col·laborar en el treball d’altres persones, col·lectius i/o institucions.

El treball de nyamnyam té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció

Com a col·lectiu, nyamnyam produeix projectes que naveguen entre les arts en viu i les arts visuals, i es formalitzen en peces escèniques, instal·lacions o peces videogràfiques, entre d’altres. Actualment, investiguen la relació entre l’alta i la baixa cultura, trencant aquesta dicotomia i entenent que la cultura és també allò intangible que succeeix entre nosaltres i que pren formes diverses. Fins avui, han portat a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, EEUU, Mèxic, Colòmbia i Equador.

Com a curadors, el seu treball d’activadors de la cultura no es limita a artistes, sinó que treballen en col·laboració amb persones de la gastronomia crítica, la transició energètica, la geografia, l’antropologia, l’economia social o la sociologia, nodrint mútuament els seus camps d’investigació. nyamnyam és sinònim de vitamines per al cos, la ment i l’ànima.

Després de vuit anys al Poblenou, el 2019 nyamnyam es constitueix com a cooperativa i ubica el seu espai de treball i centre de creació a Mieres, un petit poble a cavall entre el Pla de l’Estany i la zona volcànica de la Garrotxa. El seu camp base és una casa al centre del poble amb dues cuines, diverses habitacions, una sala d’assaig, un taller, un espai d’impremta, una fusteria, una nau de 400 m2, un pati, una era i una àmplia zona verda. En aquesta ubicació acullen intervencions, tallers, residències i trobades, on el dinar és imprescindible; tot i així, l’important no és el menjar, sinó l’intercanvi que s’hi genera.

Primer plat: Atmosfera de quotidianitat a INERT?
El 30 de setembre al Festival TNT d’arts vives i nous formats de Terrassa s’estrena INERT? una instal·lació creada pel col·lectiu nyamnyam amb Carme Torrent, Blanca Callén, Manel Quintana i Daniel Moreno Roldán. Aquesta ha rebut el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya i ha estat coproduïda per l’Antic Teatre. Fins ara l’acció s’ha desenvolupat al Teatre Principal d’Olot, al CCCB de Barcelona i al CCN de Montpellier.

Amb l’objectiu d’arribar a relacionar-nos de manera més horitzontal entre subjectes i objectes, la instal·lació es planteja com una sèrie d’accions performatives en les quals hi intervenen el cos, el so, la llum i el text, al mateix temps que es resignifiquen objectes i materials del lloc. Per fer-ho possible, nyamnyam no porta res per afegir a escena, sinó que quan arriba a l’espai recopila els elements que viuen en l’ecosistema on es troba i recrea noves disposicions-condicions i creacions-particularitats a partir d’interaccions, processos i vincles entre l’humà i no-humà.

La instal·lació es planteja com una sèrie d’accions en les quals hi intervenen el cos, el so, la llum i el text, al mateix temps que es resignifiquen objectes i materials del lloc

Així mateix, l’acció planteja diverses qüestions sobre les coses senzilles i quotidianes on els objectes formen part d’un tot, i s’envolten d’una atmosfera poètica a partir del seus propi relat d’existència: “Quina és la nostra relació amb els objectes quotidians o amb els materials aparentment morts?” o “I si la distinció entre subjecte i objecte només fos una ficció per justificar la jerarquia d’humans sobre no-humans?”

En definitiva, INERT? és un projecte d’investigació i experimentació corporal que busca explorar i habitar momentàniament aquests i d’altres interrogants per obrir possibles temporalitats, ritmes, escales, espais, relacions i afectacions mútues entre els objectes que cohabiten l’escena amb els que componen els nostres ecosistemes més immediats, on el teatre, més enllà de l’escenari, es converteix en un gran llenç per explorar.

Segon plat: Paisatges d’aire en format vídeogràfic
Geografia invisible beu del projecte Air-Condition, que partia de la necessitat d’explorar el potencial de l’aire, fer-lo explícit i crear situacions on fos protagonista. A partir de diferents situacions coreogràfiques i climàtiques, s’oferien punts de vista alternatius sobre la separació entre cultura i naturalesa. Aquesta pro- posta va derivar en diversos projectes que, seguint el desig de convertir-se en pel·lícula, troba una nova formalització en Geografia Invisible, un projecte videogràfic que ha rebut suport a la investigació per part de l’Ajuntament de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha guanyat la convo- catòria de producció de Suport a la Creació ’22 de la Fundació La Caixa. El resultat es podrà veure al Museu de la Garrotxa d’Olot.

Geografia Invisible és un projecte videogràfic que ofereix punts de vista alternatius sobre la separació entre cultura i naturalesa

Postres: Paraules al caliu d’impressora risogràfica
Atès l’èxit de la 3a edició d’aquest estiu del cicle Si no vols pols no vinguis a l’era, per on han passat una vintena d’artistes i amb resultats nodridors, el segon cap de setmana d’octubre nyamnyam obre al públic el cicle Les paraules fallen. L’edició com a pràctica performativa, una jornada que inclourà la presentació de tres projectes artístics i un dinar, per descomptat.

Les paraules fallen. L’edició com a pràctica performativa vol visibilitzar que publicar és fer públic quelcom íntim

El cicle parteix de tres premisses bàsiques; primerament, vol visibilitzar que publicar és fer públic quelcom íntim; al mateix temps, fer-nos sabedors que l’edició és una pràctica performativa on el text i les paraules no són una cosa estàtica, i, finalment, la publicació esdevé un dispositiu de trobada transgeneracional i de posada en comú de les diferents pràctiques artístiques.

Els i les creadores en residència d’aquest cicle són el col·lectiu de teatre I.G.L.U., un projecte de l’actriu Maria Jover i la il·lustradora Clara Saez; revista RARA; Marta Chust i Roc Domingo amb Pedra i Plàstic; Anna Dot i Jordi Mitjà amb Crani, entre d’altres. La investigació en relació a aquest projecte, ha rebut el suport de l’Ajuntament de Girona – Girona Kreas ‘22. A Les paraules fallen s’experimenta amb les publicacions i s’investiga com es relacionen les creacions artístiques amb les edicions, una pràctica que evidencia les mancances dels catàlegs expositius i enalteix les publicacions d’artista.