Patossa és el nom artístic de l’artista visual i plàstica Patrícia Barrachina. Nascuda a Foios, un poblet de València, va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i Drama a l’Escalante Centre Teatral de la mateixa ciutat. Tot i haver treballat com a actriu, una vegada s’estableix a Barcelona, se centra en les arts visuals i gràfiques.
En la creació artística a partir d’objectes, hi ha certa energia invisible que retorna
És a partir de l’experimentació amb els diferents colors, materials i simbologia que li aporten els objectes que l’artista reflexiona visualment per transformar allò quotidià en obres il·lustrades, animacions i motion graphics, per a la premsa, la publicitat i el sector editorial.
En el context de la censura hi ha límits que són delicats i invisibles, però procuro sobrepassar-los de manera constructiva i positiva
Al mateix temps que reivindica l’exercici de jugar i d’equivocar-se, l’obra de Patossa esdevé en converses constants amb l’entorn, una pràctica que manifesta que li ha donat, en part, l’art dramàtic. També participa en creacions visuals i plàstiques en directe per a esdeveniments i espectacles, les quals li permeten mantenir la connexió amb les arts vives.
Necessitem l’art per tornar a descobrir, per trencar amb l’habitualitat que tenim de mirar les coses
Aquesta imatge s’esdevé en el moment en què comencen a cancel·lar obres de teatre amb l’arribada dels governs de Vox. Perquè no resultés contestatària, la reflexió visual és reposada i conté bellesa. Tal com deia l’escriptor Javier Pérez-Andújar, per moltes obres que es cancel·lin, «el normal és sentir la llibertat». En la peça, coexisteixen la idea, la rabieta, un ou i els grills d’un moniato que tenia per casa en un esclat de vida. Perquè si hi ha sang, hi ha llibertat.