Continguts

La pornografia és la «representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té la finalitat d’excitar sexualment». Es diferencia de l’erotisme pel seu caràcter explícit, que el DIEC defineix com la «inclinació, tendència, a tot allò que suscita l’impuls sexual».

Si ens plantegem especialment els límits de l’art com a límits diferents a la mera expressió d’idees o a la mateixa llibertat de la informació és perquè l’artista ha reclamat, i en bona mesura ha conquerit per a la seva persona, una mena de «dret a la irreverència moral».

El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona d’enguany posa el focus en la recuperació de la imatge com a recurs per incidir en la memòria col·lectiva, la qual es difon a través del concepte Traces.

L’artista Zoulikha Bouabdellah creix i es forma a Algèria fins que es trasllada a França l’any 1993. Les seves obres —instal·lacions, vídeos o dibuixos— qüestionen representacions dominants, icones, juxtaposant-les a dinàmiques geopolítiques o conflictes globals.

Nascuda a Foios, un poblet de València, va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i Drama a l’Escalante Centre Teatral de la mateixa ciutat.

És membre actiu del col·lectiu Edinburgh Collage Collective, amb el qual estableix connexions i col·laboracions amb artistes d’arreu del món.

Procedent del món del rock, va exercir com a músic, bateria i lletrista en diversos grups de la moguda barcelonina des de mitjans dels anys 70 i fins a finals dels 80.

La censura sempre ha estat sinònim d’emprar la ‘contraevolució’, seu sobre les lleis i les desarticula com si aquestes fossin constituïdes en un paller i volessin a la primera de canvi.

La llibertat de l’artista està determinada per un pacte social que antecedeix la llibertat mateixa. Així, la llibertat d’expressió, conjuntament amb la necessitat creativa, estableixen un pols de tensió amb certs aspectes de la moral cívica.

L’APPEC amb quaranta anys a l’esquena impulsa la campanya ‘Més fortes que la censura’, una iniciativa en la qual Mangrana està immersa i que pretén donar suport a les revistes en català.

El recordat cantautor valencià Ovidi Montllor deia que “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.

“La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància”, deia l’Ovidi. Així ho haurem de fer nosaltres per abolir aquest feixisme que guanya espais sense miraments i tot ho destrossa.