Continguts

Suzanne Valadon admirava com representava les dones. No se m’acut un elogi millor. Ella, l’artistassa que feia de model perquè no es concebia que les dones tinguéssim res a dir. Ens volien muses.

El millor regal que m’han fet mai va ser cosa de Richie Powell. I no anava embolicat. Si no heu escoltat el tema Gertrude’s Bounce, busqueu-lo. Invoqueu la bruixa que vaig ser.

No vaig tenir mai en compte a Vassili Kandinsky que s’autoproclamés inventor de l’abstracció. Ell no podia saber res de «la gran obra», com m’agradava anomenar els quadres que feia però no ensenyava. I els homes són vanitosos!

Suzanne Valadon proclama el manifest de la dona lliure, el 1923, a través del retrat d’una dona ajaguda, amb una cigarreta a la boca, una brusa de tirants i un pantaló de pijama ratllat. Del 19 d’abril a l’1 de setembre de 2024, aquesta i d’altres obres podran visitar-se al MNAC.

Animalista, em diuen. Animal i ànima comparteixen etimologia. Em reconec en les bèsties. Fins i tot les que estan tancades en un estable són lliures. Més lliures del que puc ser jo, almenys.

Bernardino Campi era un dels pintors destacats de la Llombardia. Ell va ser el meu mestre. Tenia catorze anys quan el meu pare em va portar al seu taller amb l’Elena, una de les meves sis germanes.

Coneixes les autores María Zambrano i María Teresa León o l’obra, excepcional i escassa, de Marga Gil Roësset? Has sentit mai a parlar de la revista Mujeres Libres?

Molt temps ignorada en vida, Alice Neel (1900-1984) s’imposa avui com una figura major de la pintura americana, coneguda i aplaudida per l’agudesa dels seus retrats de la societat novaiorquesa.

Soc Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici, la filla d’Orazio Gentileschi.

Hom imagina l’Orient, des de la perspectiva purament europea, amb un creixent luxe de detalls, més proper al somni idealitzat que a la realitat quotidiana.

Rithika Merchant explora mites èpics més enllà de les geografies, alhora que desenvolupa el seu propi vocabulari visual: criatures i símbols.

(In)visibles és una secció que explora els límits, traspassant els marges històrics imposats fins ara: la dona com a figura objecte. Què succeeix quan la figura esdevé subjecte?