#STOPCENSURA

Per començar, agafo força i m’empento amb una frase d’Ovidi que diu: “La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància”. Així ho haurem de fer nosaltres per abolir aquest feixisme que guanya espais i altaveus sense miraments i ho destrossa tot com un terratrèmol que va a destemps, sense adonar-se que el que esgarrapa i fa malbé és la closca de la consciència.

Malauradament, els partits de l’extrema dreta han aplicat l’arma que els hi és més fàcil d’utilitzar un cop han aconseguit posar un peu pesant al govern, la censura. I ho han fet ofegant les veus de Virginia Woolf a Orlando, on es parla d’un trànsit home-dona o prohibint la projecció de la pel·lícula infantil Buzz Lightyear, on es mostra una escena de dues dones fent-se un petó. De forma ràpida han anat prenent camí. Però el sector cultural ha fet un cop sec sobre la taula emetent un manifest contra l’opressió, contra la inutilitat, i contra la ignorància: #STOPCENSURA.

L’humà té la gran sort, o privilegi, de dibuixar i redibuixar el seu imaginari vital alhora que va evolucionant la humanitat, ja sigui a través de la pintura, el cinema, la dansa, el circ… La cultura és la font renovable d’un país, mai no s’esgota perquè la creativitat és inexhaurible. No obstant, si ho permetem, poden abolir-la.  

“Les gàbies no ens fan més lliures, sinó que ens redueixen al no-res”. Aquesta frase seria l’antígon dels partits del règim, que encara malviuen aplicant la cultura de la por, la cultura de l’ofec, la cultura del “no es pot” o la cultura del prohibir. L’art és massa fort per poder-lo tombar a base de prohibicions, l’art sobreviu en un radi massa ample per fer-lo créixer entre fronteres, perquè l’art el fan les persones i les persones no hauríem de creure en les línies, ni en les parets, ni en els barrots. Per això, a favor de la cultura: #STOPCENSURA.

Mirant-ho bé, la ignorància sempre ha estat la daga més feble davant la consciència i la fiblada més forta per un territori que vol avançar.