Toriaezoo: el joc com a essència creativa

Des del Japó (Fukuoka), Toriaezoo ha trobat en la intel·ligència artificial una manera de tornar a l’art després d’una trajectòria professional allunyada del disseny, que havia estat la seva primera formació. El seu treball es caracteritza per la fusió entre l’estrany i el pop, amb una aposta constant pel joc, el color i la textura. Les seves obres parteixen de petites desviacions del quotidià per crear universos on la bellesa i la raresa conviuen en equilibri.

Què és essencial per definir-te visualment com a artista?

L’essencial del meu procés creatiu és el joc. Per a mi, tot comença amb la pregunta de si una forma em sembla interessant o no. La meva obra en particular és la fusió entre l’estrany i el pop. Encara que les formes siguin rares o inusuals, amb el color i la textura les transformo perquè esdevinguin juganeres i visualment atractives.

El joc és l’essència de la meva obra: tot comença amb la pregunta de si una forma em sembla interessant

Com tradueixes tot això al llenguatge generatiu?

Amb la IA puc posar a prova aquesta idea de manera infinita, transformant elements quotidians en mons acolorits i pop.

Què t’aporta l’art digital que no trobes en altres disciplines?

M’ofereix una possibilitat d’experimentació inesgotable i la redescoberta de l’alegria de crear. Amb la IA puc provar textures i formes repetidament en molt poc temps, fins i tot aquelles impossibles de fer a mà. Aquest procés em permet descobrir què vull expressar realment i trobar noves inspiracions. Sobretot, la intel·ligència artificial m’ha retornat el plaer de crear.

Amb la IA puc explorar textures i formes sense límit: és una font inesgotable d’experimentació

Quin significat fonamental tenen per a tu el color i les formes?

El color en si mateix és fonamental: és la manera de fer que allò estrany sembli pop i bell. La forma, en canvi, parteix de si em captiva l’atenció. Quan desplaço lleugerament allò quotidià, emergeixen el joc i l’estranyesa.

Què t’evoca la paraula “surrealisme”?

Per a mi, el surrealisme és portar l’estrany i el joc a la realitat. És desplaçar allò quotidià just el necessari per crear mons inquietants i alhora divertits.

A la sèrie Chrome Kids representes infants amb la pell transformada en una superfície cromada i translúcida, on s’entreveuen ossos i musculatura. Què et proposaves explorar amb aquestes peces i quin sentit té per a tu aquesta metamorfosi del cos?

El color és la manera de fer que allò estrany sembli pop i bell

La peça va començar amb una pregunta: què passaria si combino la imatge quotidiana d’un infant amb la textura artificial del crom? Amb la IA, la pell es dissol en una superfície tornassolada i els ossos i músculs apareixen com radiografies acolorides, i crea així formes inimaginables de fer a mà.

Té alguna crítica implícita?

Tot i que no va néixer amb una intenció crítica conscient, al final porta implícit un interrogant sobre l’ambigüitat entre l’humà i la màquina, i sobre com imaginem el cos en el futur.

Quin paper creus que hauria de tenir la intel·ligència artificial en l’àmbit de les arts visuals? I en general?

La veig com una eina i alhora com una companya de procés. Amplia les possibilitats d’expressió i fa l’art més accessible, perquè permet a qualsevol transformar la imaginació en imatges. Per a mi, la IA reflecteix el joc i la creativitat de qui la utilitza.

Veig la IA com una eina i alhora com una companya de procés

L’artista també es transforma amb la incorporació de la IA en el seu dia a dia creatiu?

Sí. Crec que la IA transforma els artistes perquè els brinda noves perspectives i possibilitats. Permet donar forma a les idees de manera instantània i experimentar amb més llibertat, diversificant el procés creatiu.

Després d’aquest procés d’experimentació i aprenentatge, com creus que ha evolucionat la teva obra?

La sintografia o l’art de descriure amb síntesi m’ha donat un nou punt de partida. Em va retornar la joia de fer, que havia abandonat. Al principi la feia servir com un joc, però amb el temps he desenvolupat un interès més fort pel color, la textura i la composició. El meu estil s’ha anat definint amb més claredat a través d’aquest procés.

La sintografia diversifica el procés creatiu: amplia les possibilitats d’expressió i fa l’art més accessible, perquè permet a qualsevol transformar la imaginació en imatges

Tens algun projecte futur que et faci especial il·lusió i que vulguis compartir?

Vull crear més oportunitats per compartir el meu món a través d’exposicions i comunitats. També vull continuar explorant textures úniques que només són possibles amb la IA.

Amb la IA puc explorar textures i formes sense límit: és una font inesgotable d’experimentació

Finalment, el teu nom artístic, Toriaezoo, té algun significat especial?

El nom ve de la paraula japonesa toriaezu, que vol dir “per ara”. Reflecteix el sentiment que vaig tenir en trobar-me amb la generació IA, i vaig pensar “per ara, provem-ho”. La part de zoo representa la diversitat de la meva obra. Com que canvio d’estil segons el que vull expressar, el meu univers és com un zoològic: un lloc on conviuen moltes coses diferents.