Els treballs d’Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972) es poden entendre com a espais de resistència i dissidència a l’ordenament econòmic actual, el capitalisme imperant. En les seves obres assenyala i planteja alternatives, com ara la reivindicació de les males herbes i els marges improductius, en tant que recursos que encara no han estat depredats per l’economia; en altres propostes critica directament els estralls del capitalisme i el patriarcat, com ara la ferida en el paisatge que ha deixat la planta fallida de ciment a la riba del riu Ebre a Almatret o com en el cas de les dones acusades de bruixeria, que foren perseguides i massacrades.
En aquest sentit, Olga Olivera-Tabeni, partint de processos d’investigació, combat l’amnèsia col·lectiva i assenyala els mecanismes de discriminació i d’explotació que el sistema polític i econòmic fa servir sobre el territori i les persones.