Sense buscar extrems, sinó més aviat trencant amb ells, l’autor es presenta a través d’un format que no es reconeix ni estàtic ni en moviment. Sortint-se de l’ordinarietat i del que ens pot semblar còmode i senzill, exposa un flux narratiu connex que no pot descriure’s ni com a cinematogràfic ni tampoc fotogràfic.
Penso en l’storytelling: un àngel que perd les ales per poder fer realitat el seu desig de posseir una dona. La miro a ella, que em crida i sembla que em parli sobre el poder de Fer Caure. No es disposa plaer en el seu rostre.
Torno a l’àngel que, amb la mateixa ombra que li ha donat sepulcre, marxa tacant de negre l’estança, ara estàtica. La impuresa rau en l’oblit. Penso en Maria Magdalena, que fou pobra, prostituta, negada i violada abans de seguir Jesús, mentre observo els rostres oblidats de les històries.
Allò que som avui és perquè vàrem ser ahir, perquè si alguna cosa som és filles d’aquella generació d’artistes.