Directora de Mangrana
Al primer número de la revista ens presentàvem, presentàvem Mangrana, el seu impuls i essència, així com el terme contemporaneïtat. En aquest segon número volem posar èmfasi en allò que som en sentit col·lectiu i global, en la interrelació col·laborativa que ens permet fer un pas més enllà de l’individual. Volem fer-vos partícips d’allò que per a nosaltres també resulta bàsic i fonamental: crear cooperant.
Vivim immersos en un sistema individualista, que ens engola i ens automatitza sense deixar-nos el temps necessari per pensar i crear des d’on veritablement importa: un mateix i amb relació a allò que ens envolta i manté vius —la vida en totes les seves manifestacions. Tenir un ethos és principal, i el nostre és col·laboratiu i orgànic. Perquè avui res tindria sentit ni tampoc podria dur-se a terme sense una col·laboració entre nosaltres.
Tal com argumenta Riane Eisler, opinadora d’aquest segon número i autora entre d’altres del bestseller El calze i l’espasa: la nostra història, el nostre futur, va haver-hi una època de la història humana en què l’art i la vida es manifestaven i participaven de la creença en la unitat de tot tipus de vida, així mateix de la vitalitat de la natura en un entorn de cooperació entre iguals, dones i homes. Una època de Llum i esplendor en què la voluntat de control i domini encara no formaven part de la psique humana.
A Mangrana en som conscients i ens agradaria recuperar i (re)connectar amb aquests orígens per tal d’erigir-nos en una visió molt més ampliada de la vida en què arribem a bastir-nos de manera conjunta en un ethos global i solidari.