Daniela Ortiz

Daniela és una artista que utilitza les seves obres per tractar temes com la immigració, la nacionalitat, el treball, les diferències entre classes socials i les qüestions de gènere per analitzar i mostrar de forma crítica el poder colonial, capitalista i patriarcal. El seu enfocament artístic ha estat exhibit a festivals i exposicions tant a Espanya com al Perú i a Los Angeles, tant de forma individual com col·lectiva.

Els seus projectes i investigacions recents aborden el sistema de control migratori europeu, el vincle amb el colonialisme i els mecanismes legals creats per les institucions europees per poder exercir violència contra les poblacions migrants i racialitzades. També ha desenvolupat diversos projectes sobre la classe alta peruana i la seva relació d’explotació amb les treballadores domèstiques. Recentment, el seu fer artístic ha tornat a centrar-se en allò visual i manual fent treballs en ceràmica, collage, dibuix i altres formats com els llibres per a infants amb la intenció d’allunyar-se de les estètiques conceptuals eurocèntriques.

La vida i l’obra de Daniela han estat marcades per l’adversitat. Residint a Barcelona fins al juliol del 2020, va haver de tornar al Perú a causa d’una campanya xenòfoba. Abans de la seva partida, Daniela ja havia enfrontat atacs per les seves opinions a les xarxes socials, especialment per les seves crítiques al colonialisme espanyol i la seva relació amb el racisme i les lleis migratòries a Espanya.

Davant d’aquesta situació, Daniela va haver de recórrer a l’ajuda de l’ONG Front Lines Defenders per facilitar-ne la sortida d’Espanya, destacant el missatge i l’activisme que tant la caracteritzen en la pràctica artística.