Isabel Herguera

Isabel Herguera, originària de Sant Sebastià, és una destacada artista visual, directora i productora d’animació espanyola. La seva contribució innovadora en el camp de l’animació, especialment en la creació d’instal·lacions audiovisuals, la distingeix com una figura reconeguda en l’àmbit contemporani.

Herguera va iniciar la seva formació a la Facultat de Belles Arts a Bilbao i va continuar els estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf, Alemanya. Posteriorment, va ampliar la seva educació als Estats Units, on va obtenir un màster a l’Institut de les Arts de Califòrnia, la qual cosa va marcar el començament de la seva carrera professional en estudis d’animació a Los Angeles.

A la dècada dels 90, va cofundar Loko Pictures, un estudi d’animació on van desenvolupar diversos projectes publicitaris. L’any 2003, va tornar a Sant Sebastià i va assumir la direcció de la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya fins al 2011, període durant el qual el certamen va rebre reconeixements com el Premi Nacional d’Audiovisual del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Des del 2007, Herguera lidera el programa Laboratori d’Imatge en Moviment a Arteleku i comparteix la seva experiència a nivell internacional impartint tallers sobre animació al National Institute of Design a Ahmedabad, Índia, i com a docent al Central Academy of Fine Arts a Pequín. La seva contribució al cinema basc ha estat destacada, i ha rebut guardons i mencions especials pel seu treball, incloent-hi el Gran Premi del Cine Basc 2015 per Amore d’inverno.

L’any 2023, va presentar el primer llargmetratge d’animació, El somni de la sultana, al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, basat en un clàssic de la literatura de ciència-ficció feminista. La seva destacada trajectòria ha estat reconeguda el 2024 amb un premi honorífic atorgat per la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya a Animac.

Contacta amb l'artista:

Articles relacionats

El temps transcorregut fins ara ha organitzat les societats en unitats estereotipades, amb la qual cosa la brúixola cognitiva de les persones s’ha desenvolupat segons aquestes. Però qui som realment?