Arts audiovisuals

Dissenyador i artista de mitjans de comunicació turcoamericà nascut l’any 1985. Els seus projectes són algoritmes d’aprenentatge automàtics basats en dades que creen entorns abstractes i de caràcter oníric. Actualment, Anadol viu i treballa a Los Angeles.

Il·lustrador i animador (Barcelona, 1979). Algunes de les seves obres s’han projectat en festivals especialitzats com Dérapage 16, a la Cinémathèque Québécoise de Montreal, o Festival NRMAL, a Ciutat de Mèxic.

La sevillana Maria Cañas es determina agitadora cultural, iconoclasta audiovisual i piròmana de ments. Practica una videoguerrilla, que s’introdueix en els tòpics i els prejudicis per dinamitar-los i la rialla.

Formada en belles arts a la Universitat de Barcelona, Julia Montilla es serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Mitjançant dispositius com el vídeo, la instal·lació, la fotografia, l’escultura o els diaporames

Carles Porta és il·lustrador, realitzador audiovisual, animador i guionista. Els seus films han estat guardonats en diversos festivals internacionals i, en l’àmbit de la gràfica, ha estat guardonat amb el premi Junceda, entre altres.

Formada en cinema, art digital i comunicació, Núria Nia treballa principalment des del mitjà audiovisual en combinació amb altres formes artístiques com els entorns transmèdia, la performance o la instal·lació.

Directora i guionista amb arrels a Costa Rica i coneguda per ser la directora de ‘Tengo sueños electricos’ amb la qual va guanyar una invitació per competir al 75è Festival Internacional de Cinema de Locarno pel Leopard d’Or.

Neix l’any 1986 i viu a Berlín, ciutat on està cursant el màster en direcció a la Universitat de Cinema Babelsberg Konrad Wolf. Ha dirigit i escrit pel·lícules com The The Ordinaries, Pix, Väter Unser, Das Mensch.

És un escriptor-director nascut a Donostia l’any 1985. Llicenciat per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i becat de l’Obra Social “la Caixa” per estudiar un Màster of Arts a la London Film School.

Cineasta francesa, escriptora i director formada en documental a la Fémis després d’estudiar humanitats. Va guanyar el César al millor curtmetratge per Vers la tendresse l’any 2017.

Els documentals de la reusenca commouen i sacsegen. Parlen de llibertat, igualtat i identitat a partir d’una feina feta amb el cap, però també amb l’estómac i, sobretot, amb el cor des d’una posició que, per honestedat, defuig la pretesa objectivitat.

L’almacellenca Agnès Pe s’endinsa a escodrinyar els marges del sistema per arribar a traslladar-ne les seues distorsions. En aparença casuals, alguns dels fragments amb què elabora la seva obra són fruit d’experiències quotidianes que, en descontextualitzar-les, es tornen peces sonores i/o audiovisuals.